La passió moldava (part IV)

Eren les 8 del matí i havia nevat tota la nit. Allà on vivim es mitja muntanya i no és normal veure-hi neu. Tot i així vaig engegar el meu Audi. El roncar dels vuit cilindres m'eriçava els cabells del clatell a cada pressió de l'accelerador. La tracció a les quatre rodes m'aniria molt bé per poder salvar els tres quilòmetres que separen casa de la cruïlla de la carretera principal, aquella si ja neta per les màquines llevaneus. La meva dona va seguir les marques dels meus neumàtics i un cop a baix, vaig accelerar i la vaig deixar enrere. Fèien rutes diferents i anàvem a llocs diferents.
En arribar a la meva oficina, la Katja, la meva princesa de l'est, havia aparcat davant i m'esperava amb el motor en marxa. Els seus cabells d'or brillaven amb el sol que precedeix la tempesta. Els seus ulls blaus se'm van clavar com dagues que em travessaven el pit fins al cor.
-Agafa't el dia lliure -em va dir- anem a la ciutat. Et convido a dinar!
El lloc era genial, un "asador argentino" tot enfustat, molt íntim, i el que més m'agradava, als afores de la ciutat, en una zona que ens proporcionava l'anonimat que hom necessita quan comet aquest tipus d'incursions.
Després d'uns bons xurrascos, dues ampolles d'un Bodegas Norton negre celestial, i molts somriures de complicitat vam enfilar el camí de tornada a la petita ciutat de províncies on treballo i resideixo.
Eres les 5 de la tarda i ja fosquejava quan em va dir d'agafar un trencall de la carretera general, a mà esquerra. Aquella pista travessava una frondosa fageda, ara despullada pels rigors de l'hivern de l'altiplà.
El meu cotxe avançava lentament damunt els trenta o més centímetres de neu verge que cobrien la pista.
-Para aquí! -em va dir. Vaig parar.
Va posar música al CD. Sonava "Kyo", el tema "Se me escapa de las manos". Es va desenfundar unes botes altes de pell fosca, i va posar els seus peus nus, preciosos, angelicals, damunt la meva falda, tot jugant els seus dits amb la meva bragueta.
La seva malvada però divina mà, va treure'm els pantalons, i em va masturbar amb els seus peus. Allò era nou per mi, i mai havia sentit res comparable, mentre ella em clavava els seus ulls blaus, que brillaven entre els seus cabells daurats pel sol de la tarda que ja moria.
En arribar jo a l'orgasme una sensació inexplicable va recórrer tot el meu cos. Estona desprès vam baixar del cotxe i vam passejar abraçats entre la neu seguint les marques que havien deixat els neumàtics, per impregnar-nos d'aquella bellesa que té el camp nevat quan l'il·lumina la lluna plena.
Varem pujar al cotxe i varem seguir el camí direcció a la meva oficina on ella tenia el cotxe.
No soc pas un xic sibarita. Però tinc una debilitat, els cotxes. M'havia comprat aquell cotxe perquè m'agraden les sensacions fortes. M'agradaven els avançaments fulgurants, les maniobres precises, mil·limetrades. M'agradava sentir la pressió als lumbars en agafar un revolt quan anava una mica més fort del compte, frenar just a l'entrada de la corba, veure com el cotxe responia m'omplia i així em justificava a mi mateix que efectivament, valia el que en feien pagar.
A la Katja li agradava com jo conduïa i em mirava amb cara d'adolescent enamoradissa i deia que amb mi se sentia segura. Quan somreia les comissures dels seus carnosos llavis retrocedien deixant veure aquelles perfectes dents. La perfecció existeix, i estava aquí al meu costat. Això a mi m'omplia més que accelerar per les carreteres.
Vam arribar a la meva oficina i jo sense parar el cotxe li vaig fer un petó i ella pujà seguidament al seu cotxe per marxar. Havia passat un dia sencer i jo no havia aparegut per la oficina.
CONTINUARA...