La passió moldava (Part I)

PART I

Aquella tarda de novembre, jo estava assegut a la taula del meu despatx, i el timbre de la porta va perturbar la meva tranquilitat. Unes cames quilomètriques envainades dins uns apretats texans que descendien per la petita rampa que dona accès al meu local em van provocar una lleugera taquicardia.
Era la dona més bonica que mai havia vist. Duia un top negre que li deixava al aire un melic que em provocaba suggerents fantasies adornat per un lluent piercing.
Quan vaig poder abstreure la vista dels ossos prominents dels seus malucs i vaig mirar-li la cara vaig veure un àngel.
Un preciositat de fina pell clara amb uns ulls blaus d'una bellesa mai vista abans per mi. No acostumo a tenir clientes així. Tot seguit, es va asseure davant meu i em va preguntar si li podria calcular el preu d'una assegurança pel seu cotxe.
Jo encara en estat de xoc, vaig intentar reaccionar dient-li que seiès, cosa que ja havia fet ella per iniciativa pròpia.
Si la visió d'aquella noia em va colpir, més ho va fer quan em va parlar. Un català perfecte amb accent de l'est, no de l'est de Catalunya, de l'est d'Europa. Vaig deduir que era romanesa, concretament moldava, no de Moldàvia el país, sinò de la regió dins de Romania.
Que n'era de dolça, la forma en que preguntava, la seva correcció en les formes, el seu català (cosa poc freqüent en qui ve de fora per cercar una nova vida), en fi tot era perfecte.
Jo li vaig treure un pressupost i li vaig donar una còpia i va dir que s'ho havia de pensar. Ens vam despedir i no vaig tornar a saber-nes res fins al cap d'un mes i mig.

Eren els volts de Nadal, les llums de les garlandes iluminen els carrers. L'ambient nadalenc i la voluntat de fer bones obres s'impregna a les pells fredes per la boira i el gebre. Jo estava a la meva oficina a punt de tancar per anar a sopar amb uns amics i llavors va aparéixer ella. Radiant. Superlativa. Celestial. Duia un abric amb el coll de pell sintètica simulant guineu. Té sensibilitat pels animals, vaig pensar.
Es va asseure davant meu i em va dir: vull fer l'assegurança amb una condició...
Aiiiiiii, vaig pensar jo. Sempre discutint preu.
Ella em va posar com a condició que jo tenia que acceptar una invitació de fer una copa aquella mateixa tarda amb ella.
No m'hi vaig poder negar. La seva bellesa era embriagadora i la possibilitat de coneixer-la més em tenia captivat.
Vam estar prenent una xocolata calenta en un local molt acollidor d'aquells decorats en fusta. M'explicava coses seves, amb una naturalitat de qui et coneix de temps enrera. Era encisadora. Ens vam despesdir i vam marxar cadascú a casa seva.

L'endema vaig rebre una trucada. Era ella. Em deia que m'esperava al turó que hi ha als afores de la ciutat, un lloc amagat que s'hi accedeix sortejant un parell d'obstacles en el camí.
Quan vaig arribar-hi la vaig trobar allí, amb dues cerveses, que eren fresques perquè estaven damunt el capò del seu cotxe en ple desembre. Ella m'esperava dins. Somrient. Al fons tota la ciutat iluminada. Vaig pujar al seu cotxe. Ella anava molt elegant. Informal però arreglada. Em vaig atansar a ella per fer-li dos petons i al segon ella me'l va fer a la boca.
Oh quins llavis més dolços. Allò era un somni. Li vaig agafar la mà. Era tan suau. L'altra mà la vaig passar per la seva esquena. La vaig baixar fins damunt el cul. Els texans tan baixos de cintura deixaven entreveure un tanga minúscul i fi. Allò era glòria. Quina dona! Ens vam començar a besar amb passió. Ella tenia un cotxe ampli, un Opel Vectra Familiar, l'espai interior del qual es va omplir dels efluvis de la nostra passió. Jo no podia parar de besar-la, d'acariciar-la, de sentir la seva pell. Ella s'entregava amb tota la passió d'una afrodita desaforada. Mai havia estat tan embriagat per una dona. Vaig perdre el nord.
Desprès es va treure la roba i em va fer l'amor com mai ningú ho havia fet. Jo que havia estat amb multitut de dones mai m'havia sentit així. Es va posar damunt meu i em va fer tocar el cel.
Els seus pits eren perfectes. Les seves cames una autopista. Els seus dits la glòria. Els seus llavis la perdició. La seva esquena. Els seus peus. El seu cos el cel. Em tornava boig.
Al dia següent ens vam tornar a veure. A casa seva, em va preparar un vermouth, deliciós, com ella.
Desprès sense gaire preliminars es va llençar els meus braços amb la bogeria de qui gaudeix del darrer dia de vida i em va fer l'amor una i altra vegada durant tota la tarda. Aquella dona no era d'aquest planeta. La seva habitació era molt acollidora, bé, pel poc que m'hi vaig poder fixar.
Ella es movia acompassadament, amb precissió. Quan em tenia dalt em volia baix, quan era davant em volia darrera. Ens besavem per tot el cos. Jo flipava! Allò no em podia estar passant. Desprès de varios orgasmes múltiples ella va parar. Va jaure al meu costat i va besar-me amb tendresa. Una manta polar en cobria els cossos nús. Desprès es va passar molta estona dient-me coses boniques. Que si la feia sentir bé, que si jo era tan dolç.
Mamma mia! Però si sóc jo qui hauria de sentir-se afortunat de poder estar amb ella. Em deia que mai s'havia sentit estimada. Doncs jo mai m'havia sentit mai tant desitjat. Per que allò que ella sentia era desig.
FI DE LA PART I