La passió moldava (part III)

És clar que el meu retard requeria una explicació convincent. Em va agafar amb "els pixats al ventre". Jo a ella la feia al sopar setmanal de la "nit de noies". Cada setmana tenen per costum fer una pizza i unes birres i explicarse les seves cosetes... Aquella nit es va anul.lar a causa de la tempesta. La meva dona és metgessa, tot i que té uns torns de treball variables jo sabia quan ella no m'esperava a casa. Aquell vespre estava estranya. Distant. Freda. Es notava que feia hores que m'esperava i havia rebut vàries trucades perdudes d'ella. Em va insistir en el perquè del meu retard. No ho entenia. Jo mai he estat de fer tard, ni de frequentar bars amb clients, però aquella nit la vaig mentir. Li vaig dir que venia de la ciutat de tancar una operació per assegurar una flota de 50 camions i que a causa de la nevada havia trigat mé temps en recórrer els 150 quilometres fins a casa.
Una calma tensa va envaïr la casa i els seus dubtes es van anar dissipant amb la remor de fons d'una peli que feien al Digital. Vaig menjar una peça de fruita i ens vam ficar al llit. El seu cos nu buscava el meu. La seva mà calenta i sedosa recorria la meva esquena baixant fins a les natges. Jo no podia parar de pensar en la meva fada moldava. Vaig notar els seus llavis a la meva panxa. La llengua viciosa de la meva dona recorria tot el meu cos cercant complicitat. Els seus llavis humitejaren el meu membre i el xuparem amb bogeria. Jo li vaig acariciar els pits i vaig agafar-la amb els meus braços fornits i la vaig girar. La meva llengua es va introduir dins les seves carns i despres vam follar com feia molt temps. Ens vam córrer i ella xisclà fortament. Després ella sorti i es dutxà. Jo em sentia buit, molt buit.
CONTINUARÀ...