La passió moldava (part V)

Les festes nadalenques van deixar pas a la tan temuda i maquiavèl·lica costa de gener. Havíem passat junts instants memorables en tant que fugaços, i la Katja havia deixat una empremta en mi impossible d'esborrar. La meva vida havia canviat. Ella n'era la causant. Jo em sentia viu. La relació amb la meva dona s'havia vist ressentida i ella havia acceptat una oferta de feina a Lisboa, per tres mesos. Potser ens aniria bé posar terra enmig. A mi, aquesta situació m'obria tot un mon de noves possibilitats.
Un mati de febrer, a les 8, van trucar al porter de casa. Quina sorpresa va ser quan vaig veure la Katja per la petita pantalla del videoporter. Se'm va glaçar la sang! Sort que estava sol a casa. Duia croissants recent fets. Mmmm! És encantadora i detallista. Tot perfecte si no fos perquè jo no li havia dit mai on visc.
Entre perplex i excitat li vaig demanar com m'havia trobat. La seva resposta em va glaçar la sang. -El meu pare era un alt càrrec de la Securităţii romanesa i un home de confiança dins el partit. Té accés a tot tipus d'informació -em va dir.
Estava embolicat amb la filla d'un espia del règim de Ceaucescu. No em podia acabar de creure el que m'estava passant.
Katja -li vaig dir- i ara a que es dedica el teu pare?
Ella es quedà muda, impassible. -Te'l presentaré i li demanes a ell -em va dir.
Al dia seguent va insistir-hi i jo vaig accedir-hi. M'entusiasmava la idea de conèixer algú proper a Ceaucescu.
Continuarà...