Fugida a França. Memòries de la Guerra Civil de l'Andreu Pallarols. Uns mots finals.

Un relat de: Galàxia
Uns mots finals

El 30 de desembre de 1998, el meu pare va traspassar. Li faltaven gairebé 4 mesos per complir els 84. En els darrers anys havia petit una progressiva i severa insuficiència respiratòria que li acabaren produint la mort. El meu pare m’havia explicat moltes vegades la seva fugida a França i també amb detall, les batalles en les que es veié immers en la guerra civil. Fins i tot una vegada el vaig acompanyar a visitar un dels pobles d’Aragó on s’estigué molts mesos amb l’exèrcit popular de la República. Un cop allí, a la plaça del poble vam poder parlar amb alguns dels vells que recordaven on era la línia de trinxeres del front.

Ja de jubilat, el meu pare escrigué també les seves memòries. Les aplegà en tres toms mecanografiats, ja que mai va voler fer servir un ordinador. Un cop escrits els va fer enquadernar amb un llom de pell de color verd fosc molt escaient. En féu una còpia per a cadascun dels seus fills. La meva la vaig guardar en un lloc ben visible de la llibreria de la sala d’estar... però ha romàs allí 15 anys sense que els seus tres toms hagin estat oberts, ni tan sols fullejats de pressa i corrents. Mai em vagava fer-ho i sempre em mancava temps per intentar-ho. En realitat no he llegit els tres llibres fins que m’he jubilat i m’he fet vell. A vegades em feia recança veure com passava el temps i els llibres seguien sense obrir, però estava tan absorbit per la feina que mai trobava temps per fer-ho. Però als pocs mesos de jubilar-me els he obert i he tornat a sentir les paraules del meu pare i a sentir-me part de les meves arrels i de la meva família.

La història que aquí explico es la història de la guerra civil que va viure el meu pare i en especial la dels dies en les que travessà de nit les comarques d’Osona i el Ripollès amb l’objectiu de creuar la frontera i passar a l’Espanya nacional. El meu pare en aquella època i en el context revolucionari d’aquells anys, era més aviat de dretes, posició que al llarg dels anys anà modificant... Però tanmateix, tot llegint la història i investigant sobre els fets, haig de deduir que els motius pels quals el meu pare va desertar, es va amagar i va fugir a França per passar-se a l’exèrcit nacional, foren diversos i d’abast molt complex. Tots ells crec que els he inclòs en aquest relat.

El llibre també parla de la Roser, la meva mare. Dissortadament no m’ha pervingut cap escrit ni opinió d’ella ja que va morir molt jove quan jo tenia només 4 anys. Durant molts anys van rodolar per casa el paquet de cartes que s’escrigueren amb el meu pare en els anys de la guerra, però no sé on van anar al final a parar. Sens dubte m’hauria agradat haver-les llegit juntament amb els tres toms de memòries del meu pare. Malauradament la meva mare va morir ben jove, amb només 36 anys, d’insuficiència renal a l’igual que li esdevingué al seu pare. Si la seva malaltia hagués aparegut uns anys més tard no s’haguera pas mort. Però en els primers anys 50, la medecina i més a casa nostra, estava molt endarrerida, a l’igual que passava amb el país, que vivia aïllat del tot.

Quan un es fa gran i sap que cada vegada li queda menys temps per deixar aquest món, sent la necessitat inajornable de sentir-se part de les seves arrels. Per aquest motiu m’ha semblat tan important donar a conèixer la desgraciada etapa de la guerra civil que van patir els meus pares i que tant de mal va fer a tantes persones innocents o que aspiraven a un vida millor amb la República.

Amb l’esperança de que cap generació futura visqui una guerra tan esgarrifosa com la que descric en aquest relat...

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Galàxia

39 Relats

10 Comentaris

27583 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
Potser perquè he viscut gairebé tota la meva vida fora de Catalunya, sóc un enamorat de la nostra llengua catalana.
Vaig néixer a Sabadell (Vallès Occidental),, però des que tenia 12 anys he viscut a Madrid. Ara en tinc 63. Hi va haver una època en que vaig estar a punt de perdre la meva llengua de naixença, però me'n vaig adonar i vaig ser capaç de recuperar-la.

El llibre complet que recull tots els contes sobre la vida del Miquel ha estat editat amb el títol de: Retrats de la vida d'en Miquel Casamitjana.
Pot trobar-se a la pàgina web
www.amazon.es/libros
A la 1ª línia de Buscar cal escriure Miquel Casamitjana i clicar el botó IR.

He iniciat la publicació del llibre Fugida a França. Memòries de la Guerra Civil de l'Andreu Pallarols. 75 anys després de l'acabament de la guerra civil, crec que és un bon moment per retre homenatge a les persones que visqueren i patiren aquella horrorosa guerra.

Galàxia