La nina interior

La introducció que vas escriure per aquesta obra teva ja m’havia preparat per al què podia trobar a dins, però tot i això cada frase, cada vers, cada estrofa, m’han impactat directament al cor.

He llegit el teu poema i en acabar, l’he tornat a començar, i en arribar al final, he tornat al començament, i l'he tornar a llegir...

I és que els teus versos són com una cançó de bressol, d’aquelles que es xiuxiuegen en moments de tendresa amb un mig somriure als llavis... somrient, si, malgrat la manca de presència, que no suposa oblit ni pèrdua.

Ets un tros immens de poetessa, Aurora!

T’envio una abraçada des del mig del cor meu,
Unaquimera

moltes gràcies aurora!
encara que ens topem amb gent d'aquesta mena al llarg de la nostra vida (parlo de l'intolerant cabrioles), tu i jo sabem (almenys ara) que el problema no és nostre sinó seu.
de nou, gràcies pel recolzament. sempre és bo saber que encara queda gent bonica al món.

així mateix, dir-te que he quedat de nou bocabadada amb el teu poema. i ja et ben asseguro que soc una lectora exigent. és ben cert que aquest sentiment (la nina interior) és la vida que crida dins d'un. és la voluntat de viure. i somriure. si no fos per ella.. el món no seria res. VIURE no tindria sentit.
recuperar-la desprès de travessar l'infern és senyal de grandesa humana. i tu posseeixes aquesta qualitat, de ben segur.

una abraçada molt forta

realment dures de viure, i crec que una d'elles és la que tu tan bé descrius en aquest tresor de relat.

M'encisen els teus comentaris, i em fas més gran i perenne el meu somriure.

Gràcies de tot cor.

Tots hem de conservar la nina que portem dins per poder ser feliços. Ho has retratat molt bé, encara que el cos és ressenti, perdi agilitat, ja no sigui tan tendre, i és comenci a rovellar, sempre hi ha quelcom que val la pena i ens fa vibrar. Que no la perdem mai.

Una forta abraçada

per la teva lliçó d'humilitat. Jo mai no he deixat els meus companys però si et fa feliç posar-me un 1, tot i que trobes el relat "meravellosament maco", jo també estic contenta. Petons

per la teva lliçó d'humilitat. Quin complexe deus de tenir a sobre , noi!

Tot adult es basteix sobre els fonaments de l'infant que va ser. I d'aquesta base depèn la capacitat de generar imatges, discursos, emocions, sentiments, de construir formes per a la comunicació. Quan conservem l'infant -aquí representat per la nina- a dins, quan encara podem jugar, quan encara sentim el plaer de comunicar, el desig de comprendre... (cito a Bruno Munari, aproximadament) aquest infant ens dóna la mà i els nostres músculs destensats, els nostres ossos desgastats, la ostra pell esquinçada, recuperen vida, il·lusió i calor.

Em semblen senzillament immillorables les tres darreres estrofes. felicitats!
franz

que fa que sempre mantinguem la il·lusió i les esperances. M'has ben retractada

que deixa morir la nina o nen interior, i encara més els que la tenen i no en són conscients...
Tu ho expliques molt bé. No estic d'acord amb els que diuen: voldria tornar a tenir quinze anys amb l'experiència d'ara. Si això fos possible, seriem com petits montres, a cada edat la seva innocència i la seva il·lusió.

Tal com bé dius tu, veig que la teva nina interior mantè viu el somriure.

Salutacions d'un que cuida del seu nen interior.
onatge

M´ha agradat saber que exercíem la mateixa professió, encara que amb llengües diferents. Jo també sóc "ex" i pel mateix motiu que tu.
Tot i això, tal i com dius en el teu preciós poema, continuem tenint la nina a dins i ella és qui s´encarrega que la il.lusió de viure sigui permanent.

Una forta abraçada

sempre hi queda un espai, -petit o gran, depén de cadascú-, que embolcalla aquell infant que vam ser. Penso que a mida que ens fem adults, només depén de nosaltres el fet de deixar que flueixi i ens permeti veure el món, també, des de la perspectiva d'una infància que alguns pensen que van deixar enrere, sense adonar-se que ens acompanyarà sempre que ho desitgem.
Preciós el teu poema, Aurora.
Una abraçada

Aurora, Aurorassa,......... "Auroreta" !

Peter "C"

Jo sóc un infant que va creixent vers a ser adult, sense deixar de ser infant. I m'agrada i comparteixo amb tu el que dius.
Malgrat moments de pèrdua, no és definitiva. Tenim la nina, el nen interior.... més viu del que ens pensem.