La mort és indefugible

Un relat de: Pere Campàs i Bonay

LA MORT ÉS INDEFUGIBLE

A la plaça del califa de Bagdad, el visir, entre la multitud, va topar amb una dona, pell de color pàl.lid, cabells negres, bufanda vermella embolicada al coll. Era la mort, la qual en veure el visir, féu un gest de sorpresa.
El visir del califa de Bagdad, es va espantar i, demanat al seu senyor el cavall més veloç, fugí cap a Samarcanda, on, corrent amb el cavall tot el día, va arribar al capvespre.

Quina no fou la sorpresa del visir en arribar a Samarcanda i veure que la Mort l´esperava asseguda a l´entrada de la ciutat.
El visir, baixant del cavall, digué atemorit a la Mort: "Ja veig que em perseguiu, però m´haurieu de dir per què al matí, en veure´m a la plaça del palau del califa de Bagdad, heu fet aquell gest de sorpresa".
La dama contestà: "És que, veient-te allà, i com que tenia ordre de recollir-te a Samarcanda, he pensat que no hi series; però veig que has vingut".


Mn. Pere Campàs i Bonay


Comentaris

  • Reflexió indefugible[Ofensiu]
    Frèdia | 03-12-2006

    Trobo, mossèn, que té una manera molt didàctica d'explicar aquests pensaments quotidians que ens regala. Les seves associacions d'idees m'han interessat d'allò més. Avui he llegit uns quants dels seus relats i m'he adonat que contenen reflexions tan indefugibles com la mort.
    Aquest magnífic relat, per exemple, em fa qüestionar si l'home és veritablement lliure. Si no pot defugir la mort, vagi on vagi, ni tan sols la pot retardar, vol dir que no pot escapolir-se del destí. Significa això que tenim la vida escrita abans de venir a aquest món? Bé hauria d'estar escrita, sinó com sabia la mort on havia de recollir el visir? Fem el que fem, estem condemnats, d'antuvi, al patiment o a la felicitat? I si és així, com ho pot permetre un déu just? I el tema dóna per a molt més.
    Ha estat un plaer descobrir els seus relats. De cap manera deixen indiferents.
    Fredia