Cercador
ANIMALS DE COMPANYA
Un relat de: Pere Campàs i BonayRecord haver llegit que tenir un gos de companya va bé perquè ens permet de fer-nos l´idiota amb ell, i ell amb nosaltres, i ja són dos a fer el ximple. Un gos de companya ens fa il·lusió, falsa, que en aquesta societat freda, ell ens estima. Tenir un gos de companya és una manera d´estar menys sol i cada dia més sol.
Avui se sent dir massa sovint que es prefereix la companya dels gossos a la de les persones.
Com escriu Ortega i Gaset, la relació de l´home amb el gos es il·lusòria, creiem veure en ell allò que nosaltres li projectem.
Els gossos amb l´home, diu Ortega, no formen allò que en psicologia en diem un "nosaltres", ni cap gos és un" tu", encara que li posem un nom.
Viure amb gos no és cap convivència i és molt trist.
Hem de respectar tots els éssers de la creació, pero examinem-nos a veure si no tractem els gossos com si fossin persones, i les persones, com si fossin gossos.
Abans, els escriptors, escrivint, fumaven amb pipa; avui, escrivint, necessiten un buldog assegut que els miri.
Mn. Pere Campás i Bonay
l´Autor
Últims relats de l'autor
- LA MALLERENGA QUE ENTONA, VOL ARRIBAR A "PRIMA DONNA"
- LA MALLERENGA QUE ENTONA, VOL ARRIBAR A "PRIMA DONNA"
- Morir per una cançó
- ¿A QUIN ANIMAL S´ASSEMBLA CADASCÚ?
- UN LLIBRE ÉS UN MIRALL
- Marcel Proust i la memòria adormida
- Els vells som supervivents del naufragi de la vida
- El corb saberut
- La follia del Quixot és la nostra
- EL PLANÇO D´AVET
- LA BALANÇA DEL JUDICI
- LA FOLLIA DEL QUIXOT, ÈS LA NOSTRA
- ANIMALS DE COMPANYA
- EL LLOP I LA CAPUTXETA
- LA LLENGUA DEL CALUMNIADOR