Cercador
LA LLENGUA DEL CALUMNIADOR
Un relat de: Pere Campàs i BonayQuina meravella tan gran, que la Natura hagi donat a l´ésser humá el do de la paraula!. Quina cosa tan bonica, dues persones conversant!. Que divertit és de veure de casa estant, al carrer, dues o tres dones fent petar la claca!.
En la carta de St. Jaume llegim que amb la llengua beneïm el Senyor i Pare, i amb la mateixa llengua maleïm els homes fets a imatge de Déu.
D´una mateixa font en surten benediccions i malediccions.
Lamentablement, amb la llengua podem calumniar.
La persona gata maula maligna, que sent ganes d´encendre el foc de la calumnia però no s´atreveix a fer-ho descaradament, fa preguntes amb segones intencions.
Per despertar sospites sobre la persona de la qual sent enveja i a la qual veu que els altres estimen, diu, per exemple: "Que no saps què se´n diu, d´en tal, pel poble?, T´ho creus, tu?".
La llengua de les serps és bífida i, per tal d´escampar verí, la fan anar com si fos una tisora.
Avui les calúmnies es pengen en algun portal d´internet i, d´altres, les fan córrer.
Mn. Pere Campàs i Bonay
l´Autor
Últims relats de l'autor
- LA MALLERENGA QUE ENTONA, VOL ARRIBAR A "PRIMA DONNA"
- LA MALLERENGA QUE ENTONA, VOL ARRIBAR A "PRIMA DONNA"
- Morir per una cançó
- ¿A QUIN ANIMAL S´ASSEMBLA CADASCÚ?
- UN LLIBRE ÉS UN MIRALL
- Marcel Proust i la memòria adormida
- Els vells som supervivents del naufragi de la vida
- El corb saberut
- La follia del Quixot és la nostra
- EL PLANÇO D´AVET
- LA BALANÇA DEL JUDICI
- LA FOLLIA DEL QUIXOT, ÈS LA NOSTRA
- ANIMALS DE COMPANYA
- EL LLOP I LA CAPUTXETA
- LA LLENGUA DEL CALUMNIADOR