El corb saberut

Un bonic matí de primavera, uns esbarts de corbs volen tots encaminant-se cap a la Vall dels Congressos Ocellers, on el Corb Savi, els explicarà què és el vol i la manera de batre les ales.
L´erudit ocellot ha esmerçat molt de temps a resseguir amb el bec les lletres d´un llibre que diu "Com se sostenen els ocells en l´aire", llibre que ell havia rapissat de la vella biblioteca d´un castell.
S´havia esgargamellat a convocar la reunió per serralades i plans perquè, havent nascut saberut, volia torbar els altres corbs que, tranquil·lament, són el que són i que, sense haver vist mai, sortosament, un llibre ni tan sols pel llom, volen segurs i serens per damunt de serres i fragorosos fondals. El Corb Savi es comporta com aquells homes a qui pica la sarna de l´enveja tot llançat-los a transtornar la vida de les persones senzillez que no teoritzen l´existencia, ans la viuen.

Poc més tard de les nou del matí, la Vall dels Congresos és plena de gom a gom de corbs de negre plumatge metal·lizat per l´alegria del sol.
Estan inquiets i murmuren encocorats perquè el Cob Savi encara no ha buidat el pap amb la conferència, ans es passeja embadalit tot picotejant pensaments dalt de la penya que li farà de tribuna.
De tant en tant mou una mica la cua i fa llampeguejar les ales per no perdre l´equilibri en aquell pedestal tan alt.
Un cop el silenci va haver embolcallat la fondalada, el Corb Savi etzivava el tema anunciat, amb aquests estudiats cucleigs:

"Vosaltres, germans corbs a qui l´injust destí no va brindar la sort de poder clavar, com jo, les urpes als llibres, heu de saber que no n´hi ha prou de moure les ales per a avançar per aquest fluid transparent - vull dir l´aire, és clar - que embolcalla la terra. Heu de batre les ales i moure-les lleugerament cap endarrere, per agitar-les tot seguit amunt i avall.
Si voleu girar, inmobilitzeu una ala, com el barquer paralitza un rem quean vol desviar la barca.
Tot practicant el decantament a l´estil dels aeroplans, girareu més de pressa cap a la presa"…

Amb veu un xic enrogallada per l´orgull, el pedant ocellot continuà perorant llarga estona, mentre els corbs assistents es miraven els uns als altres i entrexocaven llurs becs.Cada cop era més confús per a ells l´assumpte del vol, tot i que fin llavors no havien fet altre cosa que volar clamant llur natural felicitat - sense lletres - entre l´atzur del cel on el Creador els havia deixats anar.

Quan el Corb Savi va acabar la seva arrogant xerrada, els corbs de l´auditori no tenien ni esma d´eixecar el vol, perquè sentien a les ales el vesc de tanta xerrameca.
Sort que la sorpresa d´un tret d´escopeta els féu oblidar de sobte -ales, fugim! - l´embolic d´aquella teoria propinada pel corb conferenciant, i així van arrencar el vol tan feliços com abans.




Mn Pere Campàs i Bonay