LA MALLERENGA QUE ENTONA, VOL ARRIBAR A "PRIMA DONNA"

Mallerenga presumida,
Vol cantar fora de mida.


El cant que Déu li demana
El canta de mala gana


I té per cosa banal,
No tenir fama mundial.


Com que creu ser la més bona,
Vol arribar a "prima donna"


I projecta anar a Milà
A fer-se amb un bon cantar.


Mallerenga té un espós
Bondadós i terrandòs


I sinó, per quins set sous,
Fa que el mascle covi els ous?


« Tu, mascle, vigila el niu:
que tornaré l´altre estiu"

I se´n va amb batecs d´ala,
A Milà on hi ha l´SCALA.

Allà un professor amb mestria
Li féu classe un any i un dia.

Més el professor, avorrit,
No pogué treure´n partit.

I, cansat, per no dir més,
Li digué que se´n tornés:

"Mallerenga, heu de cantar
el que Déu us programà

a cadascú la NATURA,
li marca la partitura.

Per més que estireu el coll,
No afegireu ni un bemoll.

El que l´espècie us negà,
No ho trobareu a Milà."

Ni Milà ni Salamanca
Poden dar allò que ens manca.




Mossèn Pere Campàs Bonay
VIC - BARCELONA