Cercador
EL LLOP I LA CAPUTXETA
Un relat de: Pere Campàs i BonayL´àvia de la Caputxeta,
al llop, li va fer denteta.
Después d´haver-la cruspit
el llop es ficà en el llit.
El llop, fart, somniejava
Que era bo i que plorava.
"Ara seré un llop benigne,
donat a una cusa digna".
Sempre la mateixa veta:
Fet el mal, la llagrimeta.
Són molts qui pensen que el mal
els serveix d´aigua lustral.
Después de grans despropòsits
No és estrany fer bons propòsits.
La Caputxeta vermella
trucà i parà l´orella.
Com si fos un ploramiques,
diguè el llop, coses boniques
El llop a l´àvia imitava,
la veu d´ella simulava:
"Passa, passa, Caputxeta;
sóc l´àvia , estic malalteta.
Tinc un refredat de pit;
per això m´estic al llit »
La nena entrà amb la cistella
I el llop amagà l´orella.
I desprès d´un breu col.loqui
El llop digué en soliloqui :
"Quina nena més galana,
ja em torna a venir la gana".
I en un nou rampell de fam,
La devorà , nyam, nyam, nyam.
Nenes, recordeu la faula :
Tot llop tip és gata maula.
Desprès d´un menjar excel.lent,
fins l´olor és repel.lent.
Mes quan la fam no s´atura,
Els propòsits, tururura!
Mn. Pere Campàs i Bonay
l´Autor
Últims relats de l'autor
- LA MALLERENGA QUE ENTONA, VOL ARRIBAR A "PRIMA DONNA"
- LA MALLERENGA QUE ENTONA, VOL ARRIBAR A "PRIMA DONNA"
- Morir per una cançó
- ¿A QUIN ANIMAL S´ASSEMBLA CADASCÚ?
- UN LLIBRE ÉS UN MIRALL
- Marcel Proust i la memòria adormida
- Els vells som supervivents del naufragi de la vida
- El corb saberut
- La follia del Quixot és la nostra
- EL PLANÇO D´AVET
- LA BALANÇA DEL JUDICI
- LA FOLLIA DEL QUIXOT, ÈS LA NOSTRA
- ANIMALS DE COMPANYA
- EL LLOP I LA CAPUTXETA
- LA LLENGUA DEL CALUMNIADOR