La meva xiqueta

Un relat de: Fada vermella

Si, és deveres..
no puc aguantar aixì..
et necessito.

Ho admeto..
em fas falta per a respirar,
el teu alé, em dona vida.

Em sento com una xiqueta menuda,
que plora perque vol una cosa,
i no la te.

Com una xiqueta menuda,
que plora..
perque li han fet mal.

El únic que em diferencia
d'aquella xiqueta menuda,
es que ho reconec: Et necessito.

Et tinc al costat..
i et trobe a faltar..
ja no és el mateix que avans.

Han canviat les pesses del joc,
del joc d'aquella xiketa,
que ara ja no ho és.

I ara nota que el joc és ella,
el joc és ella..
per a ell.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Fada vermella

Fada vermella

148 Relats

279 Comentaris

127822 Lectures

Valoració de l'autor: 9.42

Biografia:
Ara es l'hora vermella dels guerrers.
Marca la cera nova amb dits lentíssims.
Estén-te a terra, acull-me.
Sense el teu foc cap foc no em vivifica.
Retorno a tu i els passos em ressonen
com si inventés camins per dins un claustre.
_____________________________________

Bé.. que diria a de mi: Em dic Laia soc de Xàtiva i m'agrada escriure.
"A cau d'orella
repetim les mateixes
clares paraules.
Torna la vida i torna
la dignitat, la força."
_______________________________________


www.fotolog.com/suuud


R en Cadena

"El senyor Z em va encadenar i jo he passat la cadena a la senyora X i al senyor Y"

(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")