Cercador
La màquina d'escriure ha estat bevent, no pas jo: (X) 'sospir'
Un relat de: Cirerotonades de llom platejat, el vent sacseja les fulles i l'alzina es vesteix de metall. tonalitats de tramuntana. tanta bellesa m'arrenca un sospir que ressona entre els llavis mig closos i fuig, prenyat de vergonya però encara vibrant. la sonoritat dels mots deixa de tenir sentit. qualsevol hipòtesi lírica queda esclafada sota el pes de l'evidència: els teus ulls prengueren el color de tot allò que observaves amb delit. fes-me un petó, pubilla.
l´Autor
Últims relats de l'autor
- 501319km
- Ens
- La màquina d'escriure ha estat bevent, no pas jo!: (XIII) 'La soca d'arbre'
- Càmping qui pugui
- Cor
- Clau de sol
- Pedres a les butxaques
- Betty
- La màquina d'escriure ha estat bevent, no pas jo: (XII) 'Cants de sereno'
- Onzena hora
- Aftermath
- Colors vius al capvespre
- La certesa del moment
- El vent i la sal
- Sota el cel que jo recordo