Cercador

Llista categories

La lluna i el sol

Un relat de: sensecor

Expliquen el mar i el vent,
expliquen que van veure passar
per les coses de les seves platges
una preciosa dama
que lluna es feia dir.

Deixant un sutil aire de grandesa,
passant sense que la veiessin passar
llençant grans d'arena brillants
i amb la seva lluentor al sol va enlluernar.

Cada dia passava ella,
per les nits, sota el mar
amb la seva sutilesa tan extranya
pensava que al costat del sol podria ballar.

Arribava de nou el sol i el dia
i la preciosa dama havia de marxar,
juntament amb el seu reflexe
es saluden el sol i la mar.

Comentaris

Afegir comentari

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

sensecor

150 Relats

160 Comentaris

191966 Lectures

Valoració de l'autor: 9.51

Afegir a preferits

Biografia:

Vaig néixer el 15 de novembre de 1989 a Granollers (aprop de Barcelona). Als dos anys vaig anar-me'n a viure a un poblet perdut per Tarragona i vaig passar allà tota la meva infància. Als 12 o 13 anys vaig tornar cap a el poble del qual vaig pirar quan tenia dos anys i mira aquí estic.

Passo tots el caps de setmana a Barcelona. Que si de festa per aquí, que si fer una volta, que si anar de compres...en fi m'encanta la ciutat de Bcn.

Tinc una personalitat que hem caracteritza molt ja que no em tallo gens a l'hora de dir les coses i no em tallo amb la gent que no conec. Hem considero molt alegre i diuen que sóc molt simpàtic.

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >