La llum del meu sostre

Un relat de: magalo

No recordo d´on vinc ni com vaig arribar aquí. Estic confós. Segurament vaig tenir pares, germans , potser també dona i fills. Podria ser que també una feina. Millor que no pensi massa. Quan penso massa em desanimo. Soc un home gran però encara tinc salut i tinc tot el que necessito al carretó. Algunes coses que arreplego me les paguen. Menjo al menys un cop al dia gràcies a la bona gent i tinc bons amics que compartirien el lloc on dormen si veiessin que em fan fora del meu. No entenc que jo pugui molestar a alguns “amb sostre”,si ells van sobrats d’espais coberts. No els envejo.Estan tan coberts que no poden respirar.
Ja ha passat el cru hivern. Han passat les nits de mantes i cartrons o les fredes nits quan les patrulles m’acompanyaven a cases d’acollida. Ara el carrer és un bon lloc on viure i les nits clares son el meu sostre. No vull el cel quan està tapat perquè és com una cambra a les fosques. Sempre que puc busco un lloc per dormir des d’on es pugui veure la lluna. És la bombeta que m’il•lumina. Es una bona amiga que ve cada vespre, la que amb la seva llum sento que m’abraça i m’acompanya fins que m’adormo

Comentaris

  • Hola Magalo[Ofensiu]
    allan lee | 13-07-2012

    sovint et llegeixo perquè m'agrada el teu estil directe i elegant. M'ha emocionat aquesta "Llum..." i el cicle vital d'aquest fora de la societat a qui no volem sovint ni veure ni sentir. Tu ens hi fas clavar els ulls i la ment d'una manera inevitable. Tot el relat és visual, el veig com un curtmetratge sense ficció, intens i profund. La gent que tenim molts sostres tenim massa por de perdre'ls. Una abraçada i no deixis d'escriure, sisplau.

    a

l´Autor

magalo

163 Relats

484 Comentaris

115997 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
Terrassa,
En el mar de les paraules, jo vull aprendre a pescar
Agraeixo molt els vostres comentaris i rectificacions.
Soc feliç si ho és la meva gent. Vosaltres ja en formeu part.

Marta
mgalobardes2@gmail.com