LA JUBILACIÓ (Angel 3era part)

En un temps no gaire remot al nostre, al regne del cel Déu després de governar segles i segles va creure que era l’hora de jubilar-se i així ho va fer saber als habitants del cel, aquests van començar a especular a qui triaria com a substitut.
-Triarà el que tingui el cor més gran-va dir St. Manel
-No-va negar St. Anton i prosseguir-Triarà el que tingui l’ànima més pura-
-Ara toca una dona!-va exclamar la Verge de Montserrat
-Us equivoqueu-va proclamar St. Josep-N’hi ha que tenim preferència-
I així van continuar el debat, tots hi deien la seva fins i tot els nens que tots ignoraven deien que feia falta sang jove, fins que un sobrecàrrec va dissoldre la munió de gent concentrada.
Des de aquell moment tothom va vestir les seves millors robes i es van abocar a fer la feina el millor possible.
Just en aquell moment un home vestit de negre, sabates negres, mitjons negres, pantalons negres, jersey negre, una parca negre que l’hi arribava als turmells i un gorro de llana negre, al cel fa fred, aquell home anava amb les espatlles caigudes i amb un caminar incert, es passejava per el dia i la nit fent que els cossos celestials és neguitegessin, quan s’el creuaven pel carrer ell els saludava esbossant un somriure amb aquella cara difícil de mirar i els celestials o feien que no el veien o l’hi giraven la cara, el cop que més va inquietar a la comunitat va ser un dia de teatre que mentre tots feien cua per entrar l’home vestit de negre(a partir d’ara H) era arrepenjat en un fanal observant atentament la cua formada i no va entrar fins que tots eren ben asseguts, aquests va ser la gota que va fer vessar el got, un grup va anar a queixar-se a un sobrecàrrec.
-Això no pot ser tenim el neguit tot el dia i la nit, tenir aquells ulls clavats en nosaltres és insuportable, així no es pot viure-
-Jo parlaré amb ell, jo tampoc sé qui és però si es aquí serà per alguna cosa però no patiu que jo ho arreglo-
El sobrecàrrec va sortir al carrer a buscar a H, en tombar la cantonada se’l va trobar de morros.
-Em buscaves-va dir H amb un somriure als llavis.
-Tinc tot un poble crispat amb les teves anades i vingudes-l’hi va dir el sobrecàrrec amb un to més que autoritari.
H se l’hi va acostar, el va agafar per les solapes del jec, el va alçar dos dits de terra i el va mirar fixament als ulls.
El sobrecàrrec notava com aquella mirada penetrant s’endinsava dins seu fins que va sentir com si l’hi arrenquessin l’anima.
-Para!!! Para!!!-va suplicar el sobrecàrrec.
H el va deixar a terra i l’hi va dir amb to imperatiu.
-Tots tenim una feina a fer, vosaltres feu la vostra que jo faré la meva-
El sobrecàrrec s’estava recobrant de l’experiència però encara l’hi quedava un ble de curiositat.
-I es pot saber quina es la teva feina?-
-Afers interns i no preguntis més que la tindrem-va dir H ja enfadat-i no em torneu a molestar.
El sobrecàrrec va marxar preguntant-se que seria “Afers interns” no ho havia sentit mai però la mala estona que l’hi va fer passar era suficient per adonar-se de no pregonar-ho, quan es va tornar a reunir amb la representació dels habitants del cel, els va informar.
-Tot està bé, cadascú que torni a la seva feina-
-Però qui és? Que fa?- preguntaven
-Us dic que tot està bé, prosseguiu amb la vostra vida-
El grup va marxar a contracor, varen passar els dies tots s’esforçaven per fer la millor feina possible, H seguia amb les seves anades i vingudes, fins i tot es van arribar acostumar a la seva presencia, tant era així que algun despistat l’hi tornava la salutació.
I va arribar el dia on Déu va reunir a la plaça major a tots els habitants del cel, hi havia un escenari amb un equip de llums i so muntats , tots eren allà nerviosos e inquiets n’hi havia que fins i tot es ficaven de puntetes per què els veiessin més, l’únic que estava separat del grup era H que estava aguanta’n la paret del fons.
Van sonar trompetes seguit d’un redoble de timbals, una boirina de fum va inundar l’escenari i va aparèixer Déu amb els braços estesos.
-Bon dia a tothom!!!-
-Bon dia!!!- van contestar
-Avui es un gran dia, avui hi haurà un abans i un després per la nostra comunitat-En dir això va alçar el cap buscant alguna cosa -Eh!!! Tu, vols fer el favor de venir aquí dalt-
Tots es van mirar l’un a l’altre però l’únic que es va sentir al·ludit va ser H.
-Ja va, ja va que impacient que ets, pesadilla d’home-això ultim ho va dir sottovoce.
H es va dirigir cap a l’escenari però aquest cop l’esquena era alçada, lluïa unes espatlles amples i el seu caminar era valent de militar, en pujar es va situar a l’esquerra de Déu.
-Senyors i Senyores-va dir Déu-us deveu preguntar qui és aquest personatge tan ombrívol-va fer el gest de passarl-hi el braç per sobre les espatlles.
-No em toquis-va dir H baixet per que només l’escoltes ell-
-Va tu mateix, descobreixt-he- va presentar Dèu.
H va fer un sospir de resignació, tot seguit es va passar la ma per la cara treien se com si fos una careta de carnaval el rostre mal format, deixant al descobert una bellesa mai vista al cel un OOOOH!!! De sorpresa va proferir el públic, tot seguit i d’una revolada va llençar la parca a terra i es van desplegar unes grans ales negres que lluïen petites guspires ballarines, un altre OOOOh!!! Va exclamar l’audiència però aquest cop mes sorollós fins i tot algun aplaudiment va sonar també.
-Aquest amics meus és el meu hereu legítim o que ús pensàveu aquí es practica el nepotisme- va inserir Déu i continuar-A ell el vaig crear perfecte, el més bell i racional, jo em jubilaré si, però no se quin dia per ara el que après gràcies a ell es que meu estat enganya’n per complaurem i que podeu treballar més del que feia-ho, a partir d’ara ell estarà com fins ara, a la terra però m’informarà directament a mi del que succeïx, et toca parlar- va dir assenyalant amb les mans a H.
-Jo només us voldria dir que aquest es un gran dia, un dia de jubilació,de jubileu, de joia per això cada any en aquesta data celebrarem La Festa Major del cel i la terra així doncs germans i germanes meves Bona Festa Major!!! Que comenci la festa.

LordNess* (3era part i ultima o no, jo que se)


Dedicat al meu padrí de foc: Llucifer Joan “El Negro” Contreras