La immobilitat inextingible

Un relat de: boigboig

De lluny es veu la boira que s'espesseeix.

M'aixeco del meu llit en la pudor innoble;
aquests cossos fungosos que m'envolten
m'estripen la pell i els testicles
moradencs. La llosa s'ha mogut
quan la mirava, i el marbre
s'ha esquerdat. Ells són aquí.

La lluna s'ha amagat darrera meu.

Quan surten, els meus peus oberts
es mouen. El temps no amagarà
la fosca. Ells miren i es cargolen
en el fang. Pútridament, la meva mà
tremola. Ells tenen por.

Enlloc trobareu el meu senyal.

Ara, la meva boca menja terra
i pols. Els meus dits s'esquerden
i es retorcen. Sento el dens udol dels
seus cossos, del meu cos ennegrit.

La sang brota negre dels meus ulls.

Les urpes de la nit em sorprenen
buscant-me el cul. Les ungles dels peus
cauen damunt del fang que ells trepitgen.

La nit ha esdevingut el cercle de l'infern.

El semen de la mort s'escampa
roent pels meus intestins. S'acaba.

Ara només se que els meus mugrons són tensos.

Comentaris

  • primer de tot...[Ofensiu]
    kispar fidu | 23-08-2005

    gràcies, tot i que amb retràs, pel teu comentari. jejeje. Aquest estiu estic força out del web (cosa que hagués volgut canviar... ).

    És un poema una mica estrany, potser millor dir-li'n boig, jejeje, per coincidir amb l'autor... ;), potser és perquè no és el tipus de relat que estic acostumada a llegir, però l'he trobat original, dins del seu ambient misteriós i fosc. Amb ironies i una "pizca" d'humor negre.

    Que vagi bé amb la bogeria! (sepre sana, és clar! jejeje). Ciao!

    Gemm@

  • Tiamat | 28-07-2005

    Day after day alone on the hill,
    The man with the foolish grin is keeping perfectly still,
    But nobody wants to know him,
    They can see that he`s just a fool,
    And he never gives an answer,
    But the fool on the hill
    Sees the sun going down,
    And the eyes in his head,
    See the world spinning around.

    Well on his way his head in a cloud,
    The man of a thousand voices talking perfectly loud
    But nobody ever hears him,
    Or the sound he appears to make,
    And he never seems to notice,
    But the fool on the hill
    Sees the sun going down,
    And the eyes in his head,
    See the world spinning around.

    And nobody seems to like him
    They can tell what he wants to do.
    And he never shows his feelings,
    But the fool on the hill
    Sees the sun going down,
    And the eyes in his head,
    See the world spinning around.

    He never listens to them,
    He knows that they are the fools
    They don`t like him,
    The fool on the hill
    Sees the sun going down,
    And the eyes in his head,
    See the world spinning around.



    Bé,.. suposo que aquest pobre home té el seu turonet.. :P


    I ara una mica de modèstia: no et recomano que intentis imitar-me. Si ho fessis, es notaria una forta davallada al teu nivell. (jojojo, oi que he quedat bé?). Però vaja.. que aquí tothom és lliure de fer el que vulgui (aproximadament)




    Au boigboig, gaudeix de la teva bogeria, que és molt sana!

l´Autor

Foto de perfil de boigboig

boigboig

32 Relats

158 Comentaris

57547 Lectures

Valoració de l'autor: 9.63

Biografia:
Si penjo els meus relats aquí, tonteries que escric per a treurem l'avorriment, és per què em critiqueu. Per que digueu el que us sembli...
Des de això és una merda , fins a abans de penjar res apren a escriure .
Però preferiria si podeu fer alguna crítica constructiva.... Per anar millorant... poc a poc.