La fumigació

Un dia que estava pel jardí fumigant l'oliver per veure si millorava de la "negreta" (una garrapa fastigosa que no li acaba de marxar), em vaig trobar un full de llibreta al peu de la parra del final. Era d'aquells de cargol, amb quadrícula petita i una línia vermella que li feia de marge. Estava força rebregat i tenia alguns trossos amb la tinta correguda, senyal evident de que es devia d'haver mullat, no sé si a conseqüència del rec automàtic o per algun altre motiu. Amb dificultat, però incitat per la meva xafarderia habitual, vaig llegir-lo. Deia així:

"Notes sobre els cultius dels universos.

No sé què fer amb aquest univers. Està escarransit i no acaba d'expansionar.
En canvi, la resta dels d'aquesta vitrina evolucionen la mar de bé. Aquest mateix d'aquí crec que petarà en qualsevol moment.
Ah, mira per on, aquí n'hi ha una altre que tampoc aixeca el cap! Hauré de pensar que faig amb aquest parell. Es curiós, tots aquest els vaig crear al mateix temps i amb variables similars.

Be, aquest que deia escarransit potser el podré ajudar. Li hauré de fer algun canvi. Te mitja dotzena de galàxies que em toquen els nassos. Mira aquesta d'Andrómeda, aquestes dues estrelles no paren d'incordiar-se,…I aquesta altra, la Via Làctia? Què li passa?... Té un planeta amb un eixam orgànic tan bel·ligerant que fins i tot es barallen entre ells mateixos! I amb la resta d'espècies ja no diguem,... no en deixaran ni una! I no paren d'enviar trastos i escombraries a l'espai,…quina mania! Deuen ser aquests els que estan provocant el desequilibri... hauré de fer alguna cosa abans no s'expandeixi aquest virus i em faci malbé tota la galàxia,...

Tenia per aquí un organicida selectiu que anava molt bé,….mira, aquest mateix! Vegem que diu el prospecte: Eliminació total d'homínids bípedes per fumigació. N'hi ha prou amb un litre per Quilòmetre quadrat. Sense efectes secundaris per altres organismes,... Fantàstic! Ho he de fer un dia d'aquests abans que sigui massa tard,..."

Vaig rebregar-la i la vaig tirar a la barbacoa que fumejava, pensant que era obra d'algun sonat. No li vaig donar més importància fins que la fina pluja verdosa d'aquell dijous,…