La felicitat fa olor a tarongina

Un relat de: olympia

Seiem ben junts al banc de fusta de la petita Plaça de la Torre, envoltada de tarongers de tronc ample i copa petita. Seiem esgotats per la calor i amb la son encara enganxada a la pell. Somriem i mirem al voltant, despreocupats. I en aquest moment, em sento feliç. És una felicitat delicada I que vol passar desapercebuda. És la petita felicitat diaria. Aquella que costa molt de reconèixer. La meva felicitat, aquesta que m'envolcalla la pell calenta ja no vol ser felicitat, vol convertir-se en rutina, en futilitat diària. Però no penso permetre-li. És divendres al matí, esmorzem junts com de costum, ets al meu costat, com ja ve sent habitual, sento que m'estimes i somriem plegats. Això és l'essència de la petita i delicada felicitat diària d'estimar-te i tenir-te a prop. Un luxe en forma de somriure, amb olor a tarongina.

Comentaris

  • el taronger...[Ofensiu]
    Capdelin | 17-06-2005 | Valoració: 10

    i l'olor a tarongina... perfuma tot l'escrit i li dóna un toc poètic de natura...
    has atrapat el secret de la felicitat, estimar i ser estimada en les coses habituals de cada dia, no en els grans fets i grans viatges i grans regals i esdeveniments...
    una abraçada

  • És difícil[Ofensiu]
    BARBABLAVA | 05-06-2005

    adonar-se d'aquestes petites felicitats que ens inunden el dia a dia. Sens dubte tu tens la capacitat de fer-ho, perquè pots captar-les, olorant aquest perfum de tarongina.
    És important valorar aquests moments, perquè si no , les nostres vides serien recerques constants que ens descabdellarien i ens tornarien folls...

    La tarongina té una olor que es nota, però no es fa notar, precisament com aquests moments de felicitat tèbia i serena. Una felicitat adulta.

  • Jo tampoc no li ho permetré[Ofensiu]
    Joseba | 31-05-2005

    Somric quan m'ho expliques perquè em sé feliç d'estar embolcallat per carícies de tarongines i d'aroma de pedra antiga que sura en el ventijol serè del matí.
    No permetrem que es faci rutina, perquè cada dia que el sol, despentinat encara, vulgui treure el nas, estriparem un pedaç de la rutina amb un somriure còmplice, murri i despert. I, encara estarà badallant, quan el nou dia serà dia nou per conèixer-te i trobar-te talment com el primer dia, i conquistar-te -sense senyeres ni exèrcits, sols amb un esguard serè i tranquil, confiat.

    No t'amoïnis, amor, que la rutina no coneix els nostres plans i ja li hem tret avantatge. I, mentre els borinots s'engalarnen de pol.len de primaveres, continuarem teixint xarxes de somriures que destil.len l'olor de les tarongines.

  • Bonic.[Ofensiu]
    PoetaMort | 30-05-2005

    Es un text curt però que no te nesesitat de ser-ho mes de llarg. Curt com els moments que descriu que normalment son brus instants del temps, esperant l'autobus, entre classe i classe, un somriure d'algu que sempre et troves al bar.... un gran tema: els petits moments.
    Genial.

  • un titol inspirador per un relat...[Ofensiu]
    quetzcoatl | 30-05-2005

    ...breu, descriptiu, i amb un missatge important: que les petites coses que ens fan sentir be no es converteixin en rutina, sino que les cultivem i les fem sempre nostres i uniques.

    Molt bonic i tendre!

    m