Què em queda de tu.

Vas significar la lluita de l'amor contra tot. Estant amb tu no només demostrava als altres i a mi mateixa la meva fortalesa i la meva rebel.lia contra tot sino la meva més gran capacitat d'estimar malgrat la distància. Durant anys el teu caràcter un tant cínic i amb excés de superioritat em portà a ser l'admiradora gens secreta, l'amant i companya de segon plànol. Però jo t'estimava amb una resistència i una perseverància incomprensibles per a molts.

Tu també m'estimaves, n'estic segura. Perquè sovint ho vaig notar i m'hi vaig sentir, d'estimada. Però el temps passà per sobre de les nostres persones modificant, al principi imperceptiblement els nostres propis jo i, mica en mica, de manera lenta i paulatina, els nostres camins van anar separant-se.

Vaig patir molt estant al teu costat quan aquesta situació es feu insoportable. Era evident que no podíem continuar junts, però ens estimàvem! o si més no estimàvem l'essència de l'altre i els records que teniem de la nostra història junts.

Però les diferencies, ja massa marcades, van fer la seva feina i el nostre amor s'erossionà com una muntanya de milions d'anys.

Per ser capaç de prendre "La decisió" vaig haver de borrar de la meva ment tot el que era bo i destacar i passar llista de totes aquelles coses que m'estaven podrint per dins, fins adonar-me que estar al teu costat m'havia portat a la pèrdua de la meva pròpia essència. T'havia estimat, i pel camí m'havia perdut a mi mateixa. Arribats a aquest punt ja no podia perdre res més important, de manera que vaig decidir acabar la nostra relació.

Va ser dur. Per tots dos. Passat un temps vaig començar a entendre: ens estimavem, però haviem canviat tant que ho feiem en direccions diferents i l'amor que manifestavem no arribava a l'altre, es perdia pel camí.

Durant més d'un any vaig ser incapaç de recordar algun moment feliç al teu costat, alguna raó per la qual havia passat tants anys estimant-te. Però un dia, poc a poc, van anar arribant de manera desordenada i inconnexa records de tu, de tots dos, de la nostra història, i vaig somriure, per primer cop després de tant de temps. Aquell dia vaig saber que estava per fi novament preparada per continuar la meva vida i que, malgrat tot, era molt el que em quedava de tu.