S'atura el temps

Un relat de: olympia

Digues:
d'on surt aquesta capacitat teva
d'aturar el temps?

Són les pampallugues
dels teus ulls quan em mires
o el tacte de les teves mans
en les abraçades eternes i viatgeres?

És l'amor que es destil.la
en els actes de cada jorn
o el to de la teva veu
sempre curosa i tendra?

Potser el teu petó de bon dia
amb l'amor arraulit
entre les corves càlides
dels nostres cossos abraçats, adormits?

O és que potser soc jo,
en la consciència de saber-me estimada
en la vivència de la fortuna més gran
en l'emoció per primer cop no ultratjada?

Comentaris

  • L'art d'aturar el temps[Ofensiu]
    Karles | 13-02-2008

    Només un setiment tant potent és capaç d'aturar un moment.
    M'ha agradat!

  • Ostres... que maco...[Ofensiu]
    tramuntana | 15-07-2005 | Valoració: 10

    m'ha encantat! i m'ha fet reviure una escena de la meva vida i m'ha emocionat i tot!! jeje xD! bueno, segueix escrivint, jo et seguiré llegint!! ptns!

    Laura^^

  • ho sembla [Ofensiu]
    Bruixot | 14-07-2005

    que s'aturi, però el cor segueix bategant. S'alenteix, en cada abraçada, en cada besada, en cada murmuri que sents a l'orella....
    Desitjo que aquests instants et durin molt de temps, i que ens els descriguis d'aquesta manera tant dolça.

  • Aquesta il·lusió... [Ofensiu]
    ROSASP | 14-07-2005

    de poder aturar el temps, encara que no només sigui relativa, és pura màgia. Gairebé sempre va unida a un sentiment d'estimació que ho omple tot, la sensació d'haver tingut l'oportunitat d'oblidar els dubtes, les pors i la mort en aquests instants de petits detalls que semblen fer sentir les carícies d'un sospir immortal...

    Ai, l'amor, diguin el que diguin i encara que no sempre es mantigui amb el temps, és una de les coses més indescriptibles i belles que existeixen.

    El poema s'enlaira ple de formes i colors, com serpentines juganeres al voltant del cor.

    Un petó!

  • i és que...[Ofensiu]
    Capdelin | 14-07-2005 | Valoració: 10

    l'amor... atura el temps, la monotonia, la quotidianitat, la llarga espera...
    desperta la pell, ansia... es fa etern l'instant de la carícia... i el rellotge avorrit, impotent, deixa que els amants marquin l'hora...
    paraules dolces les teves, poema suau, de foc amorós de desig que invita a estimar... cada dia.
    una abraçada!