En la foscor.

Olympia,

A les envistes de Nadal, escrigueres un poema prometedor. Una descripció essencial plena de desig ben noble i bell.

El blau i el negre són els teus colors.

Salutacions.

a tots i a totes pels vostres comentaris... per a mi tenen un valor afegit venint de relatistes de la vostra qualitat. Un honor i un plaer que em dediqueu uns minutets i unes paraules. Un petó ben gros.

moltes vegades veiem més enllà que en plena llum del dia. Potser perquè en la foscor posem a treballar tots els nostres sentits, menys la vista. Contràriament al que estem acostumats a fer al llarg del dia a dia (la majoria de la gent, és clar).

I aquest poema teu reflecteix això: la sensualitat d'un gemec copsat per una oïda atenta, l'aroma de la persona estimada i de la unió de dos cossos en trobar-se, el gust d'uns llavis que cerquen el bes, la intensitat d'una carícia a flor de pell.

En la foscor de vegades s'estima diferent.

Endavant!

LLIBRE

PD.- M'agrada la foto del gatet (o gateta).

És cert que en la foscor "som l'essència de nosaltres mateixos", perquè no hi ha res que ens descobreixi i deixem anar lliurement les nostres passions.

Preciós!!

Sí, en la foscor tot agafa una altra dimensió. Es podria dir que fins i tot es noten els àtoms que composen cada centímetre dels nostres cossos.
M'ha agradat molt aquest poema, hi estic ben d'acord. Frases com "el teu alè em guia", "cossos disolts en desig" i sobretot "l'amor traspassant la frontera de la pell" demostren la intensitat amb què estan escrits aquests versos. Amb coneixement de causa.

La foto del Gatet, molt suggeridora.

has brillat com una estrella...
m´ha agradat molt aquest poema...
en la foscor no hi ha distracció, s´assaboreix més allò que es troba, tot està centrat en el tacte...
ara que, si en un moment especial obres el llum... tampoc passa res... llavors ja és... la reòstia!!! l´OLYMPIA en l´OLYMP! ( je je je )
ets una poetessa fantàstica, delicada, precisa, no se t´escapa res...
un petooooOooooó!!!
Bon Nadal!