La felicitat al nostre interior

Sempre he cregut que la felicitat es troba a l'interior de cadascú, i, exactament a la nostra ànima. Pot sembla una bojeria, però sempre he tingut aquesta idea navegant pel mar de la meva impredecible ment.
Aquesta felicitat que es troba amagada a l'interior de tots nosaltres, amb un simple gest extern podem demostrar quin valor té. Amb un simple somriure o amb l'expressió dels ulls, podem conèixer si hi ha felicitat existent en aquell cos, en aquell persona, en aquella vida...
Això no treu que també cregui que la felicitat és psicològica, i que la vida és el que tu vulguis que sigui, perquè cadascú es amo del camí que porta a tots els possibles destins. La vida és curta, i només es tracta d'estar a gust amb tu mateix, saber el què fas i agradar-te tot allò que realitzes; unes coses més, d'altres menys, però sempre amb il·lusió, ganes i esforç pel que es fa, perquè són bàsicament els pilars que es necessiten per duur a terme un camí fins a una meta.
Crec que en aquesta vida, el que et fa sentir viu, es lluitar per algun somni, lluitar per somnis amagats i d'altres que ja s'han descobert o s'han fet realitat. Hi ha vegades que el cel s'omple de núvols i creiem que no marxaran mai més, o que són problemes amb solucions rebuscades.
Amics, la vida és no res, i esperar a que les coses o les persones s'acostin és errar a la vida. Sincerament crec que si realment es vol, s'ha d'anar a per allò, però sense perdre mai el somriure, sense perdre mai l'esperit que ens dóna les forces necessàries per aconseguir el que volem.
En aquesta vida ha d'haver-hi una felicitat inmensa a les nostres ànimes, perquè sense ella no podrem tindre les ganes, l'esforç, el treball, el desig, l'esperança, i sobretot la constància de que molts dels nostres somnis es tornin realitat, i després de tot això... tornar a somiar.