La fàbrica téxtil

La fàbrica va emmudint,
va perdent el seu batec,
igual que un vaixell fantasma
que s'ha quedat sense gent.

Racons que ara son buits,
silenci que tot ho inunda
un fred recorre la nau
i del hivern no n'es culpa.

Unes peces no servides
i uns vells palés que han quedat,
i unes tisores grosses
a la taula del repàs.

Hi han ombres que s'apareixen
com cossos vora un teler,
teixint una enorme pena
i embolicant-la amb paper.

Els telèfons gemeguen,
el transport deu ser en camí.
No ens enganyem,
la fàbrica, ja mai serà com ahir!.