La dama de la font

Un relat de: mar - montse assens

Arraulida sota els seus braços perquè els coloms li defequen a sobre, la dama de la font escolta el cant desesperat de l’aigua que frisa per acaronar-la.
L’aigua de la font vol esborrar-li els neguits del rostre i per més que s’hi esforça, l’ancoratge perpetu al que està sotmesa l'impedeix apropar-s'hi. La distància és minúscula i a la vegada és immensa. L'amor que sent per ella és molt gran però no pot reduir la distància.

La dama de la font, enamorada del vent i de la seva llibertat, xiuxiueja el seu nom sense parar.

La brisa és dolça i suau i els vianants poden gaudir d’aquell lloc i de la visió nocturna de la font i de la dama de marbre blanc reflectida dins l'aigua.

El vent, absort en el aquell cant i en la imatge de la dama, és torna sord i no escolta el seu crit angoixat.
A la dama li fuig una llàgrima dels ulls i el vent es torna boig en adonar-se que no sap com ajudar-la.
La bogeria el trastoca. Bufa fort un remolí i l’aigua de la font rep la batzegada d’un vent irat... i desprevinguda, cau sobre la dama rentant-li així els excrements de colom i xopant-la de dalt baix.
A la dama de li escapa un somriure... i al vent i a l’aigua de la font, una mirada de sorpresa en adonar-se que comparteixen un mateix amor.


Relat per a participar al concurs ARC 2011 de microrelats a la ràdio de temàtica Sentiments i que al maig de 2012 és: "AMOR"

Comentaris

  • Es nota[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 25-05-2012

    es nota la teva vena poètica, però dins la poesia que desprèn el relat, això és tota una història clàssica si ho vols, però un relat, un conte fantàstic farcit d'imatges i paraules de molt bona literatura.

    Dones nivell a la pàgina amb contes com aquest, senzill i prenyat de literatura amb majúscules.

    Ferran

  • rnbonet | 19-05-2012

    Quin conjunt de sensacions i mots! Com de delicada, al temps que ferma, la història! Aix, xicona!

    Salut i rebolica!

  • Marbre, aire i vent[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 19-05-2012 | Valoració: 10

    Un relat amb la prosa poètica que tan m'agrada i que tan bé saps posar sobre el blanc. Un amor difícil, la veritat, però quan amors difícils i impossibles s'han convertit en realitat? Més d'un! Aquest relat és un relax per la lectura i un embolcall natural de vent, aigua i marbre, ideal per a tardes o dies com avui, grisos i amenaçadors de pluja. Una forta abraçada Montse.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: