La dama de ferro

he estat a Paris, però no he pujat a la torre eiffel, no vaig anar-hi de relax. M'ha agradat. No seguiré escribint perquè ningú em diu res.

Adéu.

També jo he estat a París aquest estiu i, cada vegada que hi vaig, fins que no veig la Torre, em sembla que encara no hi soc.
Molt bo el teu poema. Segueix escrivint.
Un petó.
Nonna_Carme

Maco el text i el muntatge visual. No conec Paris.

malgrat no tingui res a vereu, m'encanta la numerologia i el meu missatge per a tu fou fet el o8-08-08, aquesta data tardarà estona en repetir.
Fins una altre
Josep-Keops el beduí alquímic

En primer lloc gràcies pel teu comentari. En segons he obert el primer poema que ara mateix no et coment, però que ho faré. Com tampoc el valor. No m'agrada massa el fet de posar nota. No va amb mi, malgrat a vegades ho he fet.
Consells no en sols donar, però si et diré una cosa, deixa't guiar més per la musicalitat i el ritme que per l'ordre de les paraules.Ja esbrinaràs el que vull dir,és la teva feina si et vols dedicar a escriure
Això és tot.
Una forta aferrada des de la Vall dels Tarongers

Josep- Keops El beduí libertí

Paris és una ciutat preciosa! Jo hi vaig anar per primer cop a la mateixa edat que tens tu ara, i sempre he tingut ganes de tornar-hi per veure-la amb un altres ulls.
Felicitats Marc, has descobert en una molt bona edat el que és l'escriptura. Aprofita aquest regal! Llegir-te i veure com t'expresses és una bona manera de recordar-nos a tots el que és la il·lusió per la lletra escrita.

Segueix així! No deixis mai d'esciure el que sents, és la millor forma de fer-ho!
M'alegra saber que et va agradar el meu escrit, mica en mica jo estic recobrant la il·lusió també.

una abraçada,

Meritxell

La mirada neta i fogosa que ens descriu aquesta icona de la modernitat, aquesta armadura de ferro que desafia el vent.
Els qui estimem París no podem deixar de ser seduïts per la grandeur de la ciutat, per l'a penes dissimulada arrogància de la seva natura. Una ciutat hospitalària, ordenada i racional que, malgrat això, sempre es vol a si mateixa més alta, més gran i més forta.
París no s'acaba mai, diu l'escrpitor. I la torre ha vist totes les seves facetes inacabables. I tots els somriures dels nois que s'hi apropen enlluernats i es deixaran raigs de tinta gràcies al seu record.
Salutacions, perservera en el teu esforç!
franz

Bé t'he llegit:
Sense comentaris.
Quin serà el pròxim?.
Salutacions
...Gaudeix de les vacances, crec que " tens que ser un bon estudiant".

Sabias que el seu autor, l'arquitecte del qual porta el nom, va oferir fer-la a Barcelona i la seva idea va ser rebutjada i menystinguda per les autoritats i la burgesia de l'època?. Deien que eren massa ferregots i caríssima, lletja i ofensiva pel paissatge.
A França no va tenir gaire bon acolliment per raons semblants a les de Barcelona, però van ser valents, la van construir i avui en dia és el símbol de Paris i de tota França.
No m'extanya que t'hagi inspirat aquest poema, tant bo com tots els teus.

Una forta encaixada de JOANPG

Demano perdó a tots els relataires, però es que sóc bastant patoset i sense voler m'he posat un 10. Us prego siusplau que em disculpeu.

Salutacions de nou

Es que de veritat, es molt maca la torre Eiffel, vista des d'aprop. Gràcies pel comentari, i que et vagi bé l'estiu.

Salutacions.

M'agradaria conèixer més secrets de la Torre Eiffel, hi ha tant per conèixer... T'expresses molt bé i aquesta poesia ho demostra molt.


Sergi

impresiona la seva presència.

Paris és un lloc màgic i el teu poema m'ha fet venir ganes de tornar-hi....

El poema és maquisim i el video també...

Un petonet!
MarBlava