Cercador
La culpa
Un relat de: cabroneta- Compartir:
La culpa s'escapa de les mans. Beu de mi, com el paràsit que és. Lliure, es burla del seus esclaus. Cruel, somriu a aquells qui ploren. Què és la culpa? Es pregunta mentre s'estripa la pell. Intenta donar una explicació convincent, però inevitablement topa amb la bèstia cristiana. T'he fet de fang perquè fossis mal·leable i ara resulta que sóc el teu esclau. Maleït el dia que vas néixer, occidental abstracció. Quelcom tòxic et recorre. Bruta tornes la sang i podrida la dignitat humana. Mutiles les seves paraules amb un fi bisturí. T'odio, fas de mi una figa amarga. Freda. Ratllada. Fosca. Interna. Filera de bastons. Ets l'ombra de la meva presó
Comentaris
-
i tu...[Ofensiu]Capdelin | 07-11-2005 | Valoració: 10
agafes el bisturí i amb cirurgia poètica talles, esberles, esquitxes amb sang el que sigui, valenta, amb força i que cadascú carregui amb la seva culpa i si hi ha algú del tot innocent... és que ha carregat la seva culpa a un altre...
avui t'he conegut i veig que ets rebel, inconformista, lluitadora... és la forma d'obrir pas en aquesta selva del més fort...
felicitats!
una abraçada!
l´Autor
13 Relats
10 Comentaris
16820 Lectures
Valoració de l'autor: 9.60