El Riu Riu

Un relat de: cabroneta

Riu el riu. El riu somriu. Rialles plenes de soroll d'aigua que menten al viatger. Tu ets el viatge d'aquest riu que burla i serpenteja lliurament per les muntanyes enfarinades. Senyala el camí de tornada perquè el riu que riu et farà perdre per les seves aigües gelades. Cerca bé el que cerques perquè si no ho trobes, seràs aigua i hàbitat de peixos. No vulguis ser begut. Somriu al riu i respon amb el mateix soroll d'aigües. No tinguis por de les gelades i riu fort perquè et senti tothom qui camina a prop. No t'entrebanquis amb les pedres, utilitza el bastó i no et mullis d'aigua gelada abans que arribi la vesprada. No diguis no a un somriure i dibuixa'l i descriu-lo al teu quadern de notes. El riu rescriu el camí de recerca.

Comentaris

  • Al riu...[Ofensiu]
    rnbonet | 07-11-2005 | Valoració: 9

    ...que riu.... Salut i rebolica!
    Ensinistrarem rius d'amor, rius de joia, rius d'emergències, rius de franquesa, rius d'amistança...
    Serem rius sense aigua, camí ben xafat.
    Amor i humor, fòrmula antiga!

l´Autor

cabroneta

13 Relats

10 Comentaris

16838 Lectures

Valoració de l'autor: 9.60

Biografia:
Vaig néixer i el món ja em donava l'esquena. El primer que va tocar terra nova fou el cul. En aquell moment no ho sabia, però el meu cul tindria rellevància política i, sobretot, social. De fet, agafaria més protagonisme que l'ésser sencer. Seria un cul amb personalitat, d'aquells durs, rodons i que sobresurten, bufo i mal parit, alegre i dolorós. Un cul que em portaria més d'un mal d'esquena i de cap.