Àfrica agonitza

...la mar xiscle, balla, canta, transporta. El silenci de les profunditats dissimula la tragèdia. La depredació, el canibalisme, la mort. Tot ho oculta la sal, el iode i les onades que es desfan a l'arena.
El turisme trepitja la sang i el dolor d'una futura vida descomposta. Absents dins les histories, desinformats, indiferents, gaudeixen d'un estiueig visat d'embriaguesa transitòria. L'hemoglobina s'escola entre els dits del peu mentre es torren a banda i banda de la mediterrània. Cremes, olis, pells torrades i vermelloses esborren l'olor de la mar agre-dolça. A l'horitzó l'esperança reneix en un viatge sense retorn.
Tot ho transporta la bèstia marítima. Misèries humanes en forma de brossa, de petroli, de vaixells metàl·lics, de vides estripades. El vent despentina, empenta, remena i rebenta en un remolí de pobresa. La fusta cruix, el pes es balanceja. Cossos que es trenquen a la costa. El trajecte elabora un silenci de tres cents seixanta graus. Terra nova s'empassa la tristesa. Els granits de sorra dibuixen moire amb la pell fosca deshidratada.
Àfrica s'ofega.