La gent de la selva no vol anar a la ciutat

El consumeix la terra. El cor se li encongeix i se li omple d'aigua dolça. S'adormi recollit amb lianes i la nana té só de cascada. Somriu. Bones nones tinguis, infant de la selva. Clou els ulls. El cel estrellat desapareix. La fullaraca es mou. Avantpassats en forma de gotes d'aigua. Un, dos, tres. Escriu la vida, la misèria i la contaminació als troncs dels arbres. Treballa dues hores. La resta és festa. És mentida que la gent de la selva vol anar a la ciutat. No, non, not, nicht, pas, ñao, ez. Mou el cap, sua la criatura. Cau, cau la gota, cau la gota de suo a la terra. Bufa el foc de la destrucció. Sua per no plorar. Llegeix per no escriure. Parla per no escoltar. Mort de fàstic i pudor. El nostra petit infant de la selva té asma pel fum de la ciutat.