La cullereta viatgera

*El calaix
La cullereta dormitava a la foscor del calaix, quieta com sempre, sense pensar en res. Tenia a sota unes quantes culleretes més, a la dreta unes forquilles amenaçadores i al departament de l'esquerra un cullerot amb cara de bon jan, una pala de peix avorrida i una espàtula tal qual, plena de forats.
Totes les culleres eren iguals, excepte ella, que provenia de l'alta societat. Havia estat sostreta de la taula del magnat dels embotits, Sr. Monsoliu, per un dels seus empleats; l'amo del calaix on era ara, un dia que el van invitar a un cafè.
Era totalment metàl·lica i tenia un disseny modern i uns dibuixos en baix-relleu originals. El més bonic era una sirena, situada a la part ampla del mànec. Dits grossos importants s'havien posat damunt la sirena per remenar els seus cafès. Per això se sentia diferent de la resta, d'un nivell superior. Res a veure amb totes les altres culleretes cutres amb les que compartia el departament, que tenien una espècie de mànec de plàstic blau marí esgarrifós. Uns estaven badats, els altres ennegrits per alguna socarrada culinària i a tres o quatre els hi faltava un tros. I el "non va plus" de la finor: n'hi havia una que s'aguantava per una goma de pollastre embolicada!

*/\*\/*/\*\/*/\*\/*/\*\/*/\*\/*/\*\/*/\*\/*/\*\/*/\*

L'oportunitat
La Neuetes, tres anyets, juga bellugadissa com sempre a la cuina. La seva mare li ha deixat una fulla d'enciam i una patata per jugar. Mentre la mama feineja, ella s'entreté jugant amb les nines i la fireta, tot escampat pel terra. Una trucada de telèfon fa sortir la mama al menjador i a la Neuetes li falta tems per aixecar-se a tafanejar. El calaix dels coberts està mig obert i només té que estirar la mà capa a dalt i, palpant palpant, agafar la primera cosa disponible: un cullerot. Estira l'objecte però no surt; l'obertura del calaix és insuficient perquè passi aquell enginy. La Neuetes deixa anar el cullerot i tempteja cap a la dreta. Ara si. Agafa la preciosa cullereta de cafè i se l'emporta. Al cap d'un moment, amb la patata a la boca, intenta embotir amb la cullereta una llentia seca a la boca segellada de la Nancy.

*/\*\/*/\*\/*/\*\/*/\*\/*/\*\/*/\*\/*/\*\/*/\*\/*/\*

El papa
El papa arriba de la feina i el primer que fa, com sempre, és anar directament a la cuina i recollir aquell farcellet del terra. L'aixeca amb les dues mans i smuack-samuack pràcticament li clava els llavis a les galtes de tan que s'estima a aquella pepona botiflera. La nena se'n riu abraçant-se al papa i quasi bé li entafora la cullereta a l'orella.
- Uiii aquesta nenaaaaa! A veure aixooó...! Mira-la ella, amb la cullereta del papurriiiii! Ui ui uiiiiiii... corre, corre, dóna-la al papa, que encara et faràs mal!
I enjogassat, se la posa a la butxaca de l'americana.

*/\*\/*/\*\/*/\*\/*/\*\/*/\*\/*/\*\/*/\*\/*/\*\/*/\*

La revisió
En Cinto té la revisió mèdica completa aquell matí.
- Sr. Romagosa, ha portat les mostres de femta, d'orins i de semen?
Va pensar en l'acudit aquell del seu oncle (quedis els calçotets i no em parlem més), però va balbucejar:
- Nnnn...o, de femtes no.
- Doncs, si us plau, deixi aquí les que porta i vagi al lavabo amb aquest potet, que necessitem també la femta.
Ràpidament va al lavabo; no és qüestió de perdre temps, no vol arribar massa tard a la feina. Posa un paper de diari al fons del wàter i, amb voluntat, fa les seves necessitats. En acabar es troba en una situació incòmoda. Pensa "I ara com recullo jo aquesta joia?" Per sort s'ha posat la mateixa americana de l'altre dia, la portadora de la cullereta. Li va com anell a dit per recollir la mostra i posar-la al potet. Sense pensar-ho massa, embolica l'ample de la cullereta en paper de wàter i se la torna a guardar.
Un cop al carrer, constatant que la butxaqueta desprèn una flaire sospitosa, pensa que és millor llençar la cullereta a la paperera verda de la cantonada.

*/\*\/*/\*\/*/\*\/*/\*\/*/\*\/*/\*\/*/\*\/*/\*\/*/\*

El Penkes
Aquell matí el Penkes s'aixeca aviat com sempre; abans que arribin els empleats de "la Caixa" ha de sortir del recinte del caixer automàtic. Amb les lleganyes als ulls, se'n va xino-xano a veure si trobava alguna cosa de profit per les papereres d'aquell barri de rics merdosos, a veure si pot esmorzar... Dóna una ullada a la paperera i veu una cosa brillant al fons: una cullereta. L'agafa i pensa "recollons que bé que m'anirà per gratar-me l'esquena" i li treu l'embolcall. Mirant la curiosa sirena, camina arrossegant els peus per la vorera, pel costat de la reixa de la mansió, quan el bram d'aquell Rottweiler, enganxat el morro a l'altre costat de la reixa, li dóna un ensurt de mort. El Penkes fa un bot cap enrera, i enfurismat li llença la cullereta al gos. Fregant-li l'orella, li passa volejant com les aspes d'un ventilador i es va a clavar precisa sobre una tovor a l'interior del jardí.

*/\*\/*/\*\/*/\*\/*/\*\/*/\*\/*/\*\/*/\*\/*/\*\/*/\*

El "foie supreme trufe"
El Sr. Monsoliu, amb el seu batí de setí blaumarí, es dirigeix al sofà de vímet del costat de la piscina. Esmorza lleuger però escollit. Una mica de "foie supreme trufe" amb torradetes, mitja copeta de Moet Chandon i un "café crème" amb dos petits croissants "aux amandes". Veu el bé de Déu de damunt la taula i murmureja:
- Mmmmm,... aquest Modesto val el que pesa, cada dia té més bons detalls,... el foie amb culletera, tal i com a mi m'agrada,....

*/\*\/*/\*\/*/\*\/*/\*\/*/\*\/*/\*\/*/\*\/*/\*\/*/\*