La col·leccionista de fulles

Un relat de: ROSASP

L'Enriqueta observava les primeres fulles que s'havien acomiadat d'aquells arbres tan antics i ferms de la Rambla.
Fulles de plataner, grosses i precioses. No estaven gens pansides, tenien un respirar lleu que s'anava apagant poc a poc i el seu esquelet encara no havia après a cruixir.
Es va entendrir en veure que s'havien rendit a la força de la gravetat prematurament, amb restes de saba fresca bategant dins del seu cos.

Va pensar que alguns sempre havien d'estar els primers en despendre's de les branques de la vida.
No va poder reprimir l'instint d'agafar-ne una i resseguir-ne amb suavitat els nervis que solcaven el revers. Els va sentir com canals mig evaporats, vasos conductors que havien deixat de fluir, provocant la gangrena del pecíol.
Va passar el dit índex pel contorn, contant mentalment les cinc punxes arrodonides que la formaven. Mà d'infant, suau i tendra...
Per què un insignificant gest la portava tants cops a la imatge del seu fill mai nat, aquell que van amputar de l'arbre abans de ser engendrat?

El presagi de la tardor sempre li evocava melangies caduques, que romanien mig adormides durant la resta de l'any.
S'hagués anomenat Pau o Blanca, tindria la pell molt fina, els ulls del color de la nit i un misteri penetrant molt al fons de la mirada.
Va olorar la fulla, lleument perfumada de declivis de sol i llepades de lluna.
Se la va apropar a la cara i la va deixar lliscar lentament per la galta aclucant els ulls.
Carícies amb dits de primavera i estiu, empremtes de núvols passatgers, cadències de dies i nits tan iguals i diferents alhora.
Néixer, créixer i morir, es va dir per dins sense dramatisme...

Suaument, com la remor transmesa pel frec del vent, com l'evidència que ja havia assumit feia temps, va barrejar un profund sospir amb la realitat de tots els moments viscuts.
Potser el seu fill hagués tingut passió pels arbres i col·leccionés fulles de totes formes i mides. Ella l'hagués ajudat a enganxar-les al llibre, escrivint el nom de l'espècie a sota.
També haguessin pogut fer observacions sobre cadascuna de les seves parts, especificant-ne totes les característiques, fins i tot la data de recollida.
Agafades tal dia com avui d'un any qualsevol, rescatades d'un destí concret.
Es podia imaginar la cara del nen quan ella li expliqués sense pressa, com si el temps no contés, la màgia que embolcallava les coses, encara que fossin molt i molt petites...

Si, li haguessin ficat Pau o Blanca i tindria els ulls amb lluïssor d'estels i el do d'escurçar les distàncies, comprenent el moviment de les estacions, copsant els canvis del pas del temps amb un esguard serè.
Però tot allò era un somni que al cap dels anys havia deixat de fer-li aquell mal tan intens, senzillament s'havia endolcit sense extingir-se.
Dins del ventre de l'Enriqueta, que ja s'havia marcit feia una eternitat, podia percebre melòdic i constant, el batec d'aquella vida mai engendrada.

Asseguda en un banc de la Rambla de Ferran, on entre la penombra dels alts i frondosos plataners es colava un raig de sol, empenyia amb el bastó (fidel company d'aventures) les fulles cap als seus peus cerimoniosament, fins formar una catifa improvisada.
Només un toc entre el groc i el taronja, petonejant la intensitat del verd.
Ja no eren temps de pluges dins dels seus ulls, una estranya serenitat anava difuminat un món imaginari i abstracte que es negava a morir del tot.

Va treure un mocador de la butxaca de la jaqueta de punt i en va embolicar la fulla.
Hauria de començar un nou àlbum. Pressentia que potser seria el darrer, però també el més acurat i entenedor.
Es permetria el luxe d'escriure a sota la descripció de cada exemplar, les olors, les remors, les sensacions transmeses per l'essència de la cada ànima vegetal, on havia vist reflectida la naturalesa esperançada de les coses caduques que donaven pas a nous brots tendres.

Sí, el seu nom hagués estat Pau o Blanca i tindria sense cap dubte els ulls del Lluís. Ulls de gat feréstec, per endinsar-se entre les ombres de les coses.
Recordava aquell cos esvelt i jove, que s'havia endut la guerra poc després de casar-se.
Va estar a la batalla de l'Ebre; li feia esglai tornar el pensament a aquell punt on tot es va precipitar al buit.
Una veritable carnisseria on les fulles van caure abans d'hora, quan encara eren ufanoses i verdes.
Els arbres van plorar llàgrimes de desconsol en quedar-se nus, incompresos, fràgils i corcats d'impotència.
Polsim perdut a les fosses comuns, taques vermelles que van amarar la terra...
Tot aquell dolor visceral i profund havia arrelat, fent brotar noves formes de recuperar aquell destí arravatat brutalment.
Regat per rierols de llàgrimes, el coratge del records i la lluita per sobreviure havien ressorgit amb un clam de llum dins del cor de l'Enriqueta. Reflexes que dibuixaven noves formes al consol i la quietud, minvant la rancúnia i la foscor de l'odi.

Arrecerada per un somni impossible que l'havia acompanyat en el seu llarg camí, havia fet la seva pròpia col·lecció de sensacions, cercant motius per viure sense aquelles abraçades de passió i setí.
A la pàgina esgrogueïda del full d'inici del primer llibre, on romanien els primers exemplars esquarterats pel pas del anys, es llegia una dedicatòria feta a ploma, sang i fetge.
S'endevinava la joventut d'uns dits tremolosos de tristesa, destil·lant la rebel·lia del qui no podia ni volia comprendre.
Degotalls de saba, sang, flux i passió en forma de lletres: "Per en Lluís i pel fill que no ens va donar temps de tenir".
L'Enriqueta s'havia tancat també dins de tots i cadascun d'aquells àlbums que ocupaven tota una prestatgeria, però no tenia la sensació d'estar engabiada ni d'haver malgastat el temps.

Va agafar empenta i es va aixecar d'una revolada, com quan era una xicota i el Lluís la va treure a ballar a la glorieta dels Camps Elisis. Duia un vestit verdós de gasa que voleiava al ritme de la música i no notava la fresca de principis de tardor, enrojolades les galtes pel batec d'aquella emoció difícil de contenir.
Dins del seu cor les fulles van giravoltar juganeres al ritme d'aquell vals que encara es podia escoltar. En sentir el seu frec amorós es va omplir de somriures.

Sempre una d'aquelles fulles caduques havia d'estar la primera en despendre's...
Quina llàstima que tantes haguessin estat arrencades abans de caure pel seu propi pes i encara més trist era pensar que la història de la humanitat era una constant afirmació de les continuades guerres.

La més perfecta de totes les fulles va fer un darrer vol amb esperit d'ocell, fins aterrar als peus tremolosos de l'Enriqueta. Li va oferir vestida de dolç silenci un llarg i apassionat petó de comiat.

Comentaris

  • la tardor i les vivències[Ofensiu]
    quetzcoatl | 02-10-2005 | Valoració: 10

    Poses en els teus personatges allò que de tu més val. Aquesta pau, aquesta contemplació, "sense dramatisme". És la gestació, el creixement, l'acceptació d'allò que saps que és vital, encara que a voltes les fulles caiguin verdes.
    Les metàfores i paral.lelismes són senzillament exquisides.

    Felicitats, una vegada més, i una abraçadassa,

    m

  • La Banyeta del badiu | 27-09-2005 | Valoració: 10

    Cada fulla una vivencia, un record, una olor, una vida trencada i una història que no va poder viure, però que amb les fulles la va poder d'escriure com ella volia que haguès sigut.
    Un relat precios. Un petonet. Pilar

  • només....[Ofensiu]
    silvia_peratallada | 26-09-2005

    un petonàs, per dir gràcies pels teus comentaris, agraïr-te també la teva tasca al regalar-nos les teves lectures, reflexives, originals, boniques....i per fer-me somriure a cada comentari!!!
    MUAAAAAAKKKKKKKKKKKSSSSSSSSSSS
    Sílvia

  • Poètica...[Ofensiu]
    rnbonet | 25-09-2005 | Valoració: 10

    ...paràbola de la vida, amb tot el magistral llenguatge que acostumes. Idioma-fulla, imatges-fulla, tendresa-fulla, vida-fulla, per guardar entre les pàgines del llibre dels records.
    Magnífic l'homenatge a aquells homes-fulla/ dones-fulla, arrancats amargament de l'arbre abans de marcir-se, víctima dels "elements". I sobretot, un final dolç i esperançat.
    Una de les millors coses que t'he llegit. Almenys, de les que més m'han agradat!
    Felicitats, xicota!

  • delicada plasmació de vida[Ofensiu]
    llu6na6 | 25-09-2005 | Valoració: 10

    gràcies ROSASP pel teu comentari tan ben fet, amb tanta dedicació i primor. Mil gràcies!

    Amb quina exquisitesa traces, dibuixes, pintes el paral.lelisme entre una tardor precoç i la pèrdua d'un fill en gestació.

    Quanta tendresa, quan d'amor d'una mare que se sent escapçada en el brot del seu tronc de vida. Quanta desolació i quanta comprensió i acceptació d'uns fets del tot fora del nostre abast.

    M'ha commòs molt el teu relat, sincer, però contingut al'hora. Fet amb una dolçura inifinita.

    Un petó amb tot el cor ROSASP!

  • viure dels records[Ofensiu]
    Núria Niubó | 24-09-2005 | Valoració: 10

    Un relat tendre , m'ha emocionat com pots descriure els sentiments d'una persona gran, l'Enriqueta, sense rencors, amb anyorança i també amb ganes de viure , encara que sigui dels records .
    No tinc la formació per valorar a d'altres , però si que puc dir-te que m'agrada molt llegir els teus relats.
    I,amb el criteri d'una simple lectora m'atreveixo a valorar-te.
    Felicitats.
    Núria.

  • a voltes la vida...[Ofensiu]
    instants | 24-09-2005

    Primer de tot, moltíssimes gràcies pels teus darrers comentaris fets amb la saviesa de qui sap escoltar els batecs de les fulles, la seua remor, i el seu silenci.
    Normalment no llegeixo allò que em porti més de dos minuts ( sóc un manta) però avui tenia ganes de descobrir-te i del cert que m'has fet disfrutar. Escrius amb tendresa i això és car de trobar, i el relat és una cant a la vida, una vida que cíclica enlluerna l'esperit i enllaça mil imatges sense l'odi que seria fàcil que fes aparició i no ho fa, la vida amb els seus matissos a cops tristos a cops sensuals a cops nomes cal acceptar i despenjar-se de l'arbre.


    Una forta abraçada, et seguiré llegint... un petonàs!!!

    Pau

  • quina obra d'art![Ofensiu]
    Capdelin | 24-09-2005 | Valoració: 10

    malgrat que les fulles només és un pretext per recordar vivències personals de la protagonista, aprofites l'oportunitat per fer una tesi doctoral sobre les fulles, les hi otorgues la categoria humana i en les teves mans es converteixen en éssers vius meravellosos!
    ( no m'estranya gens, ets una especialista en aquest gènere de la natura)
    felicitats!
    i el títol (aparença enganyadora de l'argument feta per tu amb premeditació) és magnífic!
    un petó i una abraçada!!!

  • l'Enriqueta[Ofensiu]
    Lavínia | 22-09-2005 | Valoració: 10

    sabia que les fulles que enganxava a l'àlbum eren bocins de l'esperit de tardor que algú porta a dins, Rosa, per això fa un petó de comiat a la fulla més perfecta de totes , ja que amb ella un trosset menut de la seva vida i la de tothom se'n va amb alegries (com el ball) i tristeses (com la guerra) incloses.

    Un petó

    Lavínia

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de ROSASP

ROSASP

312 Relats

1612 Comentaris

643344 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:
Hola! Sóc la Rosa Saureu, una lleidatana somiadora de mena i una mica surrealista. Convertir allò que caço al vol en paraules és el més semblant a tenir ales. En el meu cas, escriure no és només una afició o una necessitat sinó una forma de sentir i veure la vida. Utilitzo la poesia, els contes i els relats curts per intentar expressar les petites i grans coses que omplen i buiden els dies.
Vaig tenir la sort de ser escollida per a la plaquette "Singulars d'un Plural" a la ciutat de Girona, en què poetes inèdits vam compartir espai amb autors de renom. Formo part del llibre de relatsencatalà.com versió 2.0 i del primer llibre de poemes. També he guanyat el segon premi de poesia Seu Vella de Lleida-2008. Aquesta empenta, junt als vostres comentaris i continu suport, han estat un gran estímul per continuar endavant.
El meu repte personal és aprendre constantment a viure. M'agrada la música, l'art en general, somriure molt i estimar tant com pugui. Estic enamorada de la meva llengua i sé que el nostre vincle és cada cop més fort i ferm.
Respecte a vosaltres, sento que ens uneix un fil comú que m'agradaria sentir sempre proper.
Per si necessiteu quelcom, el meu correu és: rosasaureu@telefonica.net
Gràcies per tot!

Si voleu, també podeu visitar el meu bloc de videopoesia


R en Cadena

El Vicenç Ambrós i Besa em va passar la cadena i jo l'he passat al Capdelin i a la gypsy

(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")