Cercador
LA CLARA PARLA DELS MEUS PARES
Un relat de: Antònia Puiggròs Muset- Compartir:
que no em serveixi per abastar
les planes, les valls i les carenes
d’aquesta bella terra catalana,
curulla de colors i de fragàncies
…………. buscaré les paraules!
Quan tingui un pensament talòs
que em faci fugir de les dreceres
i em porti per camins trillats
on ja no quedi ni pa, ni blat,
ni la suau llum de les albades,
………. servaré les paraules!
Quan tingui l’ànima poruga
que m’obligui a caminar capcota i muda
per por que el crit li sigui malastruga
i desperti les Fúries adormides
a les pàgines dels llibre clàssics,
…....... cercaré recer en les paraules!
I llavors, protectores, les paraules
de la llengua clara del meus pares
em permetran abastar carenes,
trobar dreceres, somiar collites
i allunyar dimonis.
I les estimaré amb tot el cor!
Comentaris
-
La resposta al dubte[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 04-03-2012 | Valoració: 10
Malgrat el to negatiu de les coses que es voldrien fer veig una resposta positiva amb l'us de les paraules. I em sembla una proposta interessant de tenir en compte. De fet, tots els amants de la literatura ja ho fem. Si el protagonista del poema també s'hi adhereix, benvingut! Ha sigut un plaer llegir-te i descobrir-te. Una abraçada.
aleix
-
certa melancolia [Ofensiu]Urepel | 04-03-2012
que ha d'arribar encara, m'ha semblat llegir-hi. Com si imaginessis el futur. Com una declaració d'intencions en més d'un sentit, no tan sols és l'oda a la terra i a la llengua, sinó aquest "carpe diem" que es mescla entre la melangia, aquesta crida a aprofitar ara de fer tot allò que el dia demà potser només podrem imaginar-nos quan no siguem tan forts i vitals com quan som joves... vital i melancòlic alhora.
Per cert, moltes gràcies pel comentari Escandalós. M'ha fet molta il.lusió! -
un gran...[Ofensiu]joandemataro | 04-03-2012 | Valoració: 10
homenatge a la paraula i a la nostra llengua
bonic i treballat poema ple de missatges
et felicito,
joan
l´Autor
49 Relats
148 Comentaris
40589 Lectures
Valoració de l'autor: 9.96
Biografia:
Vaig nèixer l'any 57 a les envistes de Montserrat. No sóc pretenciosa al dir que he estat una digna lectora, però no vaig començar a escriure de manera regular fins ara fa un any. I m'encanta!També m'agrada passejar pels camins rurals, la natura m'asserena, i pels carrers plens de gent i de llums.
Passo molt bones estones llegint els vostres relats, desitjo que us agradin els meus i agraeixo d'allò més els vostres comentaris.
Ah! Em dic Antònia i Escandalós no és un pseudònim que s'avingui al meu caràcter sinó el nom del personatge del meu primer conte: L'Escandalós i l'avi Pau.