La cambra de la veritat

Un relat de: helena

Tots els silencis serien més ben rebuts,
per la el.legància de no dir res,
de no expressar, no manifestar,
no deixar esbrinar,
construir un mur impenetrable de pensament no visible,
i aïllar l´oasi individual i propi,
no deixar passar res ni ningú
dins la cambra de la veritat.
Ningú pot interferir en el camí
de núvols i somnis,
de trémules aspiracions ni tan sols sorgides,
com al desert, buit de sorolls inútils
ple de sorra blanca, il.limitada,
sorra delicada i silenciosa,
sorgint misteriosa en formes mai vistes,
mai sentides ni copsades per sensacions externes.




helena

Comentaris

  • Hi ha moments...[Ofensiu]
    AVERROIS | 15-04-2006 | Valoració: 10

    ... en que com dius, un voldria tancar-se en un mateix i sommiar deixant tot enrera per uns instants tan sols. M'ha agradat molt, una abraçada.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: