La caixa dels sentiments

Avui m'he tornat a enfadar amb mi mateix, no se si es perquè torno a tenir por a la realitat, però ara estic aquí assegut mirant per la finestra i puc veure com el sol s'amaga...m'estic adonant de tantes coses, coses que potser no es poden amagar amb un simple somriure. Em vas mentir, i ho segueixes fent, com em menteixes i aconsegueixes fer-me creure que el que dius es veritat...com menteixes mentre segueixes robant-me un somriure, com menteixes i emboliques tot, com menteixes...

Si no ens parlem es perquè no tenim res que dir-nos. Si no ens mirem es perquè ja no hi ha res per veure. Si no ens somriem es perquè no hi ha cap motiu per fer-ho. Si no ens creuem es perquè la sort ja no esta de la nostra banda.

Segueixo sent el mateix nen insegur de sempre però no només som la meva inseguretat i jo. No t'he demanat que vinguis a fer-nos companyia, es més...ja no necessito res de tu. I ara que estic aquí assegut torno a mirar per la finestra i puc veure com surt el sol.

Estic guardant tots els meus sentiments a una caixa de cartró. L'he embolicat amb una bossa per a que mai més tornin a sortir. Està sota el meu llit per si algun dia vols venir a reclamar-la.

Em vas mirar, ho segueixes fent
Com me mires que aconsegueixes que continuí perdent la raó...Com mires i em trenques els esquemes...Com mires i fas amb mi el que vols...com me mires...