Cercador
La Burilla
Un relat de: aaaLa burilla tractava de no cedir, arrossegada pel remolí. Normalment, la innata capacitat de flotació de les burilles és suficient per mantenir-les a la superfície, tant se val les vegades que estiris de la cadena, però aquesta vegada, degut a l'estranya posició que havia adoptat, la burilla, se'n va anar fins el fons i va desaparèixer per sempre mes. La blanca torre de porcellana, últim estatge de la pobre burilla, sancta sanctorum per tots aquells que necessiten elucubrar plans sense ésser destorbats
Comentaris
-
...[Ofensiu]perunforat | 20-07-2007
quin relat més elegant, olé!i a qui no li ha passat?Bé, direccionem la pregunta pels fumadors o exfumadors...Llavors t'has d'aixecar, arramengat fins abaix, atansar-te a la pica i mullar el piti... Prou! Són coses personals...però t'asseguro que és un lloc ideal per fumar un piti!
-
Quina burilla![Ofensiu]kechupi | 28-03-2007 | Valoració: 7
M`ha agradat molt encara que el podries haver allargat una mica més. Podries fer la segona part, pots estar segur de que te la llegiré.
-
Està molt be![Ofensiu]Florenci Salesas i Pla | 20-03-2007
Un bon adeu burillil.
Un relat escrit amb la consició i conya precises.
Gràcies; calen més coses així per aquí dins.
Valoració mitja: 9
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Varicel·la
- Paraules trobades dins un tovalló rebregat (II)
- Paraules trobades dins un tovalló rebregat
- Resurrecció
- L'expedició
- Guia De Supervivència Bàsica: Anar Pel Carrer
- Teràpia Contra La Rutina
- Guia de Supervivència per Situacions (A Priori) Absurdes
- Donant Gust A La Boca
- Manel Astronauta
- Desintegració.
- Poeta d'ascensor
- Confessions: soc la inconstància personificada
- Carn Nova (On Et Trobes, Germà?)
- Els Crustacis