La bellesa d'un pet

Després de dues hores de banys amb sals relaxants, depilacions amb cera, neteja de cutis i neteja bucal, es posa les mitges desenroscant-les suaument per les cames sense pèls i se les lliga amb el lligacames perquè es veu que al Carles el posa calent el tema. Treu el penjador del vestit i se'l posa. De color negre, escotat, cenyit a la cintura, a baix acaba amb uns volants de gasa que fan que el vestit flamegi quan camina. Es treu la tovallola del cabell i comença la sessió de planxa "pelo pantenne". Obre el set de maquillatge, suau, que no es noti massa carregat, hi té traça. Encara li queden deu minuts. Es posa les joies, són un regal del Carles, de molt bon gust per cert. Fa els últims retocs al maquillatge. Agafa la bossa, és tan refotudament minúscula que només hi caven les claus de casa i el pintallavis. Sona l'intèrfon, el Carles l'espera a baix. El mira pel balcó, ha vingut amb el seu descapotable, per fardar que no quedi, no? Abans de sortir de casa es fa una última ullada al mirall del rebedor, s'hi ha passat hores, però goita quin resultat! Sembla treta d'una revista de moda, d'aquestes "fashions" o "cools" o com coliflors se digui. Té la mà al pany de la porta però de sobte sent una tremolor a la panxa, no, no pot ser... cada cop és més forta, més intensa, no s'ho pot creure! La tremolor es va movent cada cop més avall, va cap enrere, no! Ja és aquí, és a punt de sortir! [moment culminant : "prffff" surt] ostres quin descans! ha sigut espectacular (pot ser que els veïns ho hagin sentit?) se li han mogut les calces, aixeca la cama com pot i se les posa bé. Fa una ganyota. Tanca la porta i se'n va corrent al seu súper món de plàstic amb el seu súper Carles descapotable.
Realment, em sembla que és certa aquella frase que diu:
"la veritable bellesa es sempre a l'interior".