Cercador
La bella escórpora
Un relat de: JordicantariñoQuant de temps fa que nedes per aquests mars de Déu.
Quant de temps que guaites els mariners navegant a prop teu,
alguns d'ells et busquen afanyosament i et posen paranys,
tot anhelant la teva saborosa carn compacta de peix roquer.
Quant de temps que veus l'esquer que desig irresistible t'esdevé.
Quant temps que se't clava l'am traïcioné per eixir-te'n a la nau.
La teva presència que en els segles a aterrit els peixets veïns,
resulta fascinant a ulls humans que bateixaren amb mil noms.
La teva bellesa és rara, el teu cap soperb i el teu gust sublim,
el roig de la teva pell il·lumina el fons del mar com un foc espès.
Quant de temps que la teva plasticitat barroca ha captivat als grans artistes.
Sí jo mai pogués esdevenir una criatura marina,
voldria ser com tu i fer el mateix goig amic cap-roig.
Quant de temps de fumets increïbles i de xarxes engalanades.
Quant de temps de triomfals arribades a port i d'oloroses brases.
Quant de temps en podré gaudir d'aquesta vida, no ho sé, però amb tu a taula es farà curt.
l´Autor

7 Relats
3 Comentaris
1251 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00
Biografia:
AUTOR I IL·LUSTRADOR, JORDI CANTARIÑO CUESTASNascut a Vilassar de Mar l'any 1960
Vaig créixer en aquesta Vila del Maresme entre el mar i la muntanya, amb un llapis a la mà i una pilota al peu. Vaig aprendre a pintar amb un artista local, en Josep Serra, era un pintor d'ofici, podia pintar mitja dotzena de quadres en un dia,
després vaig assistir a les classes de l'escola d'arts i oficis, però em considero més autodidacta que altra cosa. De jove vam anar fent exposicions col·lectives amb
amics, cercant la nostra pròpia identitat i expressant els nostres anhels, algunes vegades volia abastar-ho tot i ser amo de les meves decisions, d'altres em deixava dur pels capricis del vent.
Ara en la maduresa he volgut escriure el que una vegada vaig explicar amb el pinzell, i continuaré pintant per tenir més històries que comptar.
Soc més onada que vent
i soc més mar que pescador
però també
soc més barca que mariner.

