Cercador
El lloc més bonic de l'univers
Un relat de: Jordicantariño- Compartir:
El jovent pujà a la cúpula, que es va obrir i es plantaren al terrat, des d'on es podia contemplar una vista fabulosa, allà hi havia la "nau turística" a la que van entrar i es varen situar tots a una banqueta rodona en cercle com si estiguessin a l'olla de la fira, aleshores es van enlairar i de seguida varen situar-se a uns escassos vuitanta metres sobre el mar,
un mar en calma que mimetitzava el color verd del cel i van continuar a gran velocitat mar endins, sobrevolaren com un miler de petites illes amb una espessa vegetació, amb tots els tons de verd que i puguin haver, varen continuar llavors guanyant alçada considerablement sobre terra plana fins unes muntanyes impresionants que devien enfilar-se per sobre dels trenta mil metres sobre el nivell del mar, els cims punxeguts estaven glaçats per sobre d'els deu mil i semblaven de vidre, tan mateix reflectien el núvols rosats que tenien a sota, les van travessar entremig d'unes roques immenses volant per damunt de grans llacs i en aquell moment tornaren a baixar en una vall majestuosa on i van pasar quasi a ram del terra, allà i corrien uns animals en manada que aparentaven ser els protagonistes d'un conte,
recordaven per l'envergadura i la fesomia a les gaseles, però tenien els colors de la cua d'un gall d'indi reial.
Els tripulants van aprofitar per minorar la velocitat i permetre als passatgers que tenien els ulls abrandats, gaudir d'aquell espectacle gegantesc.
Era un dels llocs més bonics de l'univers, el planeta Gaudifendor.
un mar en calma que mimetitzava el color verd del cel i van continuar a gran velocitat mar endins, sobrevolaren com un miler de petites illes amb una espessa vegetació, amb tots els tons de verd que i puguin haver, varen continuar llavors guanyant alçada considerablement sobre terra plana fins unes muntanyes impresionants que devien enfilar-se per sobre dels trenta mil metres sobre el nivell del mar, els cims punxeguts estaven glaçats per sobre d'els deu mil i semblaven de vidre, tan mateix reflectien el núvols rosats que tenien a sota, les van travessar entremig d'unes roques immenses volant per damunt de grans llacs i en aquell moment tornaren a baixar en una vall majestuosa on i van pasar quasi a ram del terra, allà i corrien uns animals en manada que aparentaven ser els protagonistes d'un conte,
recordaven per l'envergadura i la fesomia a les gaseles, però tenien els colors de la cua d'un gall d'indi reial.
Els tripulants van aprofitar per minorar la velocitat i permetre als passatgers que tenien els ulls abrandats, gaudir d'aquell espectacle gegantesc.
Era un dels llocs més bonics de l'univers, el planeta Gaudifendor.
l´Autor
8 Relats
3 Comentaris
1687 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00
Biografia:
AUTOR I IL·LUSTRADOR, JORDI CANTARIÑO CUESTASNascut a Vilassar de Mar l'any 1960
Vaig créixer en aquesta Vila del Maresme entre el mar i la muntanya, amb un llapis a la mà i una pilota al peu. Vaig aprendre a pintar amb un artista local, en Josep Serra, era un pintor d'ofici, podia pintar mitja dotzena de quadres en un dia,
després vaig assistir a les classes de l'escola d'arts i oficis, però em considero més autodidacta que altra cosa. De jove vam anar fent exposicions col·lectives amb
amics, cercant la nostra pròpia identitat i expressant els nostres anhels, algunes vegades volia abastar-ho tot i ser amo de les meves decisions, d'altres em deixava dur pels capricis del vent.
Ara en la maduresa he volgut escriure el que una vegada vaig explicar amb el pinzell, i continuaré pintant per tenir més històries que comptar.
Soc més onada que vent
i soc més mar que pescador
però també
soc més barca que mariner.