LA BARANA JA HI ERA

Un relat de: anforsa

1 - 1 - 09
La barana ja hi era
pujava fins al brendolat.
Per arribar al cim
caldria fabricar
escalons que tots pugessin
amb la passa normal
Hi col·locaren pedres,
argamassa de calç
i taulons per fer-ne
altures pel seu pas.
Tots hi contribuirien
en aquell immens treball
Que els valents escalessin
agafats al barandal.
El primer amb la corda
del anhel de tots plegats.
Que ens digués que veia
des de el cim, des de dalt.
Tots somniarien desperts
amb la suor i el plany,
l'esforç, la constància,
el treball i voluntat.
El gran llibre que estimen
sabien que era dalt
.................................
..............................
I allí la gran quimera
aconseguir per sempre
NACIÓ ESTAT.

Comentaris

  • Quí ho vegi serà a la glòria terrenal.[Ofensiu]
    JOANPG | 13-01-2009 | Valoració: 10

    Catalunya haurà fet el cim i llavors tothom recordarà a les moltes persones com vos, que s'han passat la vida fent aquesta torre pedra a perdra.
    Jo ja us admiro ara.

    Una forta encaixada de JOANPG

  • Avui és Festa a RC![Ofensiu]
    Unaquimera | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

    PARTICIPA!
    RESPON AMB UN ALTRE MISSATGE A QUI T'HA ENVIAT AQUEST, com a mínim, o ENVIA DE NOUS!

    Bon diumenge tinguis i feliç aniversari passis!
    Una abraçada digna de la celebració,
    Unaquimera

  • M´ha agradat molt[Ofensiu]
    brins | 10-01-2009 | Valoració: 10

    El teu poema m´ha presentat el brendolat,
    la barana forta de ferro, forjada pels meus estimats avantpassats.Feta amb les passes
    normals, amb esforç, seny, amor...
    Ara nosaltres som graons que estimem el que és nostre, i estimem sobretot... la nostra llengua.Som part d´aquesta corda d´anhels que
    descrius... i els nostres relats en català... en formen part.

    T´envio una molt forta abraçada, però no m´acosto gaire...l´avís de la nostra companya
    "Una Quimera" em va arribar tard. La pneumònia ja era a casa i em costa molt de fer-la fora.

    Fins aviat!

  • Què difícil[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 03-01-2009 | Valoració: 10

    és, a vegades, aconseguir el cim però ningú podrà prendre'ns la llibertat de somiar!
    Seguiré llegint els teus poemes.
    Una salutació i feliç 2009!
    Nonna_Carme

  • Barana, esgraons i replans[Ofensiu]
    Unaquimera | 02-01-2009 | Valoració: 10

    Hola, veí! He vingut fins el teu espai per fer una visita de bona voluntat... i m'he trobat amb una poesia amb un bon grapat de possibles metàfores: amb passa normal, l'escalo somiant desperta: mot a mot arribo... fins a la quimera!
    Ai, sort que els ideals són lliures d'impostos!

    Ha estat una visita breu, però grata, que repetiré aviat, ja que el que he trobat avui ha resultat ben grat.
    I a més, ja se sap, que el veïns fem aquestes coses, oi? Que si avui vinc a llegir-te i deixa'm una mica de sal, que si demà un vers que rimi, que si l'altre dia un xic de sal, que si demà passat no tindràs per casualitat un sinònim de més... I així anar fent!

    Ara t'invito a visitar-me tan aviat com et plagui i entre tant t'ofereixo una abraçada per celebrar la mútua descoberta,
    Unaquimera

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de anforsa

anforsa

18 Relats

42 Comentaris

17570 Lectures

Valoració de l'autor: 9.97

Biografia:
Nascut al febrer del 31, fa molt de temps, no me'n recordo. Va ser a Reus. Soc ganxet, diuen.
He vist el Prim i durant quaranta anys un franc ens aprimà tot el que va poder, quan li va semblar que ja en teníem prou d'inquisició se'n va anar en una assumpció a la vall de pedra, em sembla que com picapedrer.
Aquí, els que varem quedar plorant d'alegria no sabíem que fer i ens varen aconsellar els prohoms que provéssim de que manés el poble, però com que de pobles en eixes terres n'hi ha un fotimer, si han de manar, doncs, es reparteixen els càrrecs i ja està, treball segur per a molts. Ara estem bé. Podem escriure i parlar si no tens son.
Però, ara que teníem molt propet el Benestar, doncs ha passat que s'ha presentat la Crisis que diu que és la contrària del que tenien els que gaudien de diners, hisendes, joies i tot això que dona poder.
En particular, m'agrada escriure, fer trenets que els entesos en diuen versos, i llaurar parades que en diuen els que saben,prosa i així em diverteixo. M'han aconsellat que vingui aquí i que envií pàgines brutes de tinta com cagadetes de mosca .i que ho llegiran més persones. Diuen que si els sembla bé posen comentaris que poden servir per saber el criteri del que un ha enviat. Ja m'agrada. També diu que si hi deixo l'e-mail em poden escriure a mi. Aquí està.
anforsa, arroba, tinet.cat. o anforsa, arroba, gmail.com. ,,,,,
els meus blocs son http://rebaixes.blogspot.com/ -- http://elpolitiquet.blogspot.com/ --
http://retallsvells.blogspot.com/ -- http://escorrialles.blogspot.com/
Jo espero que vingueu, als meus setanta set anys no m'apeteix córrer.
Dic que de Humil, un de mil. No sé si a mi em toca. Gràcies, d'antuvi a tots.