Què hi portes davall.- Prosa

Un relat de: anforsa

11 - VULGARITATS - 30 -12 -08 -. Això de menjar supositoris no és massa normal, aquell matrimoni de ben segur que no havien sigut receptats amb una medicina que atemptés a desbancar la lavativa, sigui com sigui el cas va passar als anals del poble com cosa que analment parlant, el subjecte no pensava que posant-lo en tal lloc calmaria el dolor produït per la caiguda.
De dolor n'hi ha de moltes maneres, aquest ocasionat per una relliscada i d'altres en que peus o mans o punys poden causar un cert dolor.
En una taula de cafè del poble ja sabem que els jocs, dòmino, cartes, etc. hi tenen concurrència . I que les discussions de vegades es passen de mida, o sigui que les paraules amb to alt i ofensives destaroten la calma i les galtes vermelles i furioses es piquen crestes i de les paraules i gestos pot haver-hi el moment que l'incontrol d'algun dels parlaires, acabi estrenyent els punys i en un moment donat llençar-lo com una fletxa al contrincant.
Això es donava en aquesta taula del cafè que em vull referir. Un de bastant xulo, sempre que les coses no l'hi anaven bé, pujava el to, del to a l'insult i de l'insult ... aixecar-se de la cadira i fer un culpable i si l'altre no abaixava la cresta... l'interfecte tancava la ma i l'amenaça podia seguir el curs.
La discussió per unes pessetes que es jugaven en la partida d'aquell dia era d'espectacle. I el moment culminant va arribar. Tota la gernació que ocupava lloc en el local atenta, per si convenia ajudar o...Qui sap si algú pensava que el que s'encarava amb el xulo, li propinés abans que ell una bona samarrada i el deixés content per una temporada.
Entre varies taules i cadires revoltes, els dos ja plantats com dos galls esperant el moment de treure l'arma a qualsevol gest impertinent de l'altre. Però el xulo que ja havia fet recular a més d'un emportant-se a victòria, també aquest dia podia ser el preferit de la sort.
- Tapat la cara., noi - li deien al víctima d'aquest dia.
- No pateixis que no em tocarà el nas aquest poca vergonya - respongué valent i provocatiu deixant el pit a l'intempèrie on el xulo ...
- Boooom! - Es sentí el ressò del cop de puny del xulo contra la caixa del víctima -
- Aiiiii....!!! - un crit esgarrifós llençà al aire el xulo al haver contactat. La ma del cop constrenyida i l'altra donant caliu i la cara amb el gest de dolor com si s'hagués romput tots els dits. Els gemecs feien època i l'estupefacció dels assistents no tenia límits. El víctima no era cap gegant si no un poc pel, fembrilet ... que un cop d'aquella categoria hauria d'haver estavellat al terra ipso facto, però no!! Havia resistit i com si es tractés d'una carícia s'havia quedat plantat i sense cap símptoma evident de la trompada.
- Això és un miracle - va exclamar un dels que jugava amb ell.
- Ja li està bé, que algú li abaixi els fums - és deia per allì.
- Aquí hi ha gat amagat - un vell picardiós va esberlar. - QUE HI PORTES DAVALL?
El poc pel i fembrilet, va obrir-se el jersei i ensenyà una planxa de llauna adaptada que el llauner del poble, un home molt manyós, li havia fet a requeriment d'ell.
.............................................................................................................
- Després diuen que als pobles mai passa res, que la vida és tranqui·la. Que bé si està. Tot és silenci.
......................


Comentaris

  • Bona companyia[Ofensiu]
    Unaquimera | 22-01-2009

    Qui ho diu, això de què als pobles mai passa res? Ben segur que algú que no hi viu... o que no ha vist mai Vent del Pla... o que no ha llegit el teu relat!

    Has presentat un bon assortit de personatges: un matrimoni que menja supositoris... una presumpta víctima molt espavilada tot i ser un poc pèl, fembrilet,... un vell picardiós que destapa l'olla,... un llauner manyós,... un de bastant xulo que per fi rep el que tots esperaven, ... i per acabar, un que li agrada el silenci!
    Tots plegats, són una bona companyia mentre dura aquesta lectura distreta.

    T'envio una abraçada tranquil·la i silenciosa,
    Unaquimera

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de anforsa

anforsa

18 Relats

42 Comentaris

17557 Lectures

Valoració de l'autor: 9.97

Biografia:
Nascut al febrer del 31, fa molt de temps, no me'n recordo. Va ser a Reus. Soc ganxet, diuen.
He vist el Prim i durant quaranta anys un franc ens aprimà tot el que va poder, quan li va semblar que ja en teníem prou d'inquisició se'n va anar en una assumpció a la vall de pedra, em sembla que com picapedrer.
Aquí, els que varem quedar plorant d'alegria no sabíem que fer i ens varen aconsellar els prohoms que provéssim de que manés el poble, però com que de pobles en eixes terres n'hi ha un fotimer, si han de manar, doncs, es reparteixen els càrrecs i ja està, treball segur per a molts. Ara estem bé. Podem escriure i parlar si no tens son.
Però, ara que teníem molt propet el Benestar, doncs ha passat que s'ha presentat la Crisis que diu que és la contrària del que tenien els que gaudien de diners, hisendes, joies i tot això que dona poder.
En particular, m'agrada escriure, fer trenets que els entesos en diuen versos, i llaurar parades que en diuen els que saben,prosa i així em diverteixo. M'han aconsellat que vingui aquí i que envií pàgines brutes de tinta com cagadetes de mosca .i que ho llegiran més persones. Diuen que si els sembla bé posen comentaris que poden servir per saber el criteri del que un ha enviat. Ja m'agrada. També diu que si hi deixo l'e-mail em poden escriure a mi. Aquí està.
anforsa, arroba, tinet.cat. o anforsa, arroba, gmail.com. ,,,,,
els meus blocs son http://rebaixes.blogspot.com/ -- http://elpolitiquet.blogspot.com/ --
http://retallsvells.blogspot.com/ -- http://escorrialles.blogspot.com/
Jo espero que vingueu, als meus setanta set anys no m'apeteix córrer.
Dic que de Humil, un de mil. No sé si a mi em toca. Gràcies, d'antuvi a tots.