Tot són promeses

Un relat de: anforsa

2 -1 - 09

Plou en el magí
gotes de lletres.
Barrancs de fulles.
Riu de llibres....
Tot són promeses.

Garbí en la clepsa.
Zèfir a les galtes.
Xarrup a orella .
Xumar a boca...
Tot són promeses.

El ventre buit.
El jorn no arriba.
No es veu pas l'ou.
Ai, justet el sou...
Tot són promeses

A pleret l'andar
reculen tots,
noi, per arribar,
Haurem d'escalar
noves promeses.

Poseu-vos d'acord
heu passat el vuit.
Prometatge fus.
Més encara voleu
Després de tantes promeses?

El vestit és nou.
Som al dos mil nou
i veure si us clou...
Que ja estem tots tips
de falses promeses.


DE LES PROMESES NO EN FEU CAS
ROSSEGÓ I AL NOSTRE CABÁS
ESTEM D'ACORD?
PER QUE ELS DONAVEU TOT EL PA
I EL GANIVET PER TALLAR....
ESTEM D'ACORD ?
NO ÉS LA CRISI, ÉS LA SORDERA QUE HI HA.
ESTEM D'ACORD ?

NINGÚ CONTESTA, JA ESTAN D'ACORD.



Comentaris

  • 5è aniversari!!![Ofensiu]
    Ullsblaus1 | 11-01-2009 | Valoració: 10

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • Tot són promeses...[Ofensiu]
    brins | 10-01-2009 | Valoració: 10

    és ben veritat. Promeses que queden en un oblit molt meditat, on no hi ha interès ni comprensió per part de qui les podria fer realitat.
    La nostra esperança, però, no ha de decaure; de la nostra actitud depèn el nostre futur.

    Has sabut presentar aquesta realitat en un poema bell, amb paraules acurades i sentides.
    Et felicito!

    Bona nit !

  • Quin gust saber-te aquí[Ofensiu]
    assumpta pijuan | 10-01-2009 | Valoració: 10

    Apreciat Anton !
    Quin gust retrobar-te per aquí !
    M'alegro tant ! ...
    Per tu ... perquè crec que aquest espai és el teu espai, fet a la teva mida.
    Per mí ... perquè sé on sempre hi podré trobar un amic i unes boniques paraules que sempre ompliran el buit.
    Per tots ... perquè així de les teves belles paraules ara en pot gaudir tothom !
    Una forta abraçada, des d'on neixen tots els somnis ... !

  • anforça[Ofensiu]
    Cabrioles | 08-01-2009 | Valoració: 10

    anforsa

  • I D'AQUESTES PROMESES[Ofensiu]

    quantes se'n cumpliran? Sembla que amb el nou any, tots volem fer coses noves, jo faré, tu faràs, ell farà, però que és el que farem? Fins que no s'acabi l'any no ho sabrem.Prometo llegir-te, i això ho estic cumplint. Salut!

  • Promeses i més promeses, crisi i sordesa[Ofensiu]
    Unaquimera | 07-01-2009 | Valoració: 10

    Hola, veí! Vinc avui a respondre la pregunta que em plantejaves al teu darrer comentari: respecte als jocs poètics en què la forma dels versos composa una figura adient amb el missatge, el nom més generalitzat diria que és el de cal·ligrama, encara que també l'he sentida anomenar Poesia estructural.
    Si et va agradarCapvespre, et puc oferir un altre que et resultarà ben familiar, ja que vius en una ciutat on el protagonista és un company constant: Al vent. ( ja saps que has de ciclar damunt les lletres en color per anar-hi ).

    Un altre estona que tingui passaré pel teu blog, però ara volia comentar alguna cosa d'aquest poema.
    És una mirada realista i encertada, crítica i irònica, d'àmbit social però també molt personal, sobre les promeses polítiques i la realitat del finançament, sobre les esperances que dipositem en les paraules dels altres i les evidències que posteriorment fan que semblessin ridícules.
    En conjunt, suposa una bona revisió de l'estat de la qüestió, una interpretació dels fets que inclou la reprovació conseqüent i lògica.
    Endavant amb la inspiració i la sinceritat!

    T'envio una abraçada nova i autèntica,
    Unaquimera

  • Quanta raó teniu.[Ofensiu]
    JOANPG | 07-01-2009 | Valoració: 10

    Vaig neixer el 1944 i soc més "jove" que vos.
    La experiència que vos teniu és molt més rica que la meva però com que parleu dels temps actuals en el vostre poema, puc dir-vos que jo tambè n'estic fart de tantes promeses incumplides i que mai es cumpliran. Ens prenen el pel, el poc pel que ens queda, almenys a mi, i la esperança en que s'arrengi tot cada dia que passa es veu minvada.
    Desitjo de tot cor que no defalliu de parlar clar i em teniu a la vostra disposició.

    Una forta encaixada de JOANPG

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de anforsa

anforsa

18 Relats

42 Comentaris

17557 Lectures

Valoració de l'autor: 9.97

Biografia:
Nascut al febrer del 31, fa molt de temps, no me'n recordo. Va ser a Reus. Soc ganxet, diuen.
He vist el Prim i durant quaranta anys un franc ens aprimà tot el que va poder, quan li va semblar que ja en teníem prou d'inquisició se'n va anar en una assumpció a la vall de pedra, em sembla que com picapedrer.
Aquí, els que varem quedar plorant d'alegria no sabíem que fer i ens varen aconsellar els prohoms que provéssim de que manés el poble, però com que de pobles en eixes terres n'hi ha un fotimer, si han de manar, doncs, es reparteixen els càrrecs i ja està, treball segur per a molts. Ara estem bé. Podem escriure i parlar si no tens son.
Però, ara que teníem molt propet el Benestar, doncs ha passat que s'ha presentat la Crisis que diu que és la contrària del que tenien els que gaudien de diners, hisendes, joies i tot això que dona poder.
En particular, m'agrada escriure, fer trenets que els entesos en diuen versos, i llaurar parades que en diuen els que saben,prosa i així em diverteixo. M'han aconsellat que vingui aquí i que envií pàgines brutes de tinta com cagadetes de mosca .i que ho llegiran més persones. Diuen que si els sembla bé posen comentaris que poden servir per saber el criteri del que un ha enviat. Ja m'agrada. També diu que si hi deixo l'e-mail em poden escriure a mi. Aquí està.
anforsa, arroba, tinet.cat. o anforsa, arroba, gmail.com. ,,,,,
els meus blocs son http://rebaixes.blogspot.com/ -- http://elpolitiquet.blogspot.com/ --
http://retallsvells.blogspot.com/ -- http://escorrialles.blogspot.com/
Jo espero que vingueu, als meus setanta set anys no m'apeteix córrer.
Dic que de Humil, un de mil. No sé si a mi em toca. Gràcies, d'antuvi a tots.