2 - La canya i el riu - llegenda del bees.

Un relat de: anforsa

8 - 2 -09
LA LLEGENDA DEL BES

2 - La canya i el riu.

La canya prop la ribera
Volia besar-ne el riu.
L'aigua brullosa, encisera,
No aturava son instint
......................
Un rossinyol que buscava
Reballant pels tamarits,
Entre cants, la fullaraca
Per fer casa, per fer niu...
Posa peu al alt de canya
la canya corba cedí
Damunt la fulla ajocava
Esperant el seu marit
- Si la fulla fos barcassa
Baixaríem bec i dits
i navegant aigua plana
serp no oloraria niu.
Sentint el dol que aclapara
Als moixonets arraulits
Amb sa verdosa galta
presta canya va i els hi diu
Apropeu-me els dos a l'aigua
Quan toqueu l'aigua colliu
Aquesta fulla, barcassa,
Jo us la dono sens neguit
...........................
Poc a poc ja toquen l'aigua
-Rossinyolet, soc feliç
.................................
La canya es sent joiosa
De son plomall brolla rosa
Ha besat l'aigua del riu
L'aigua envolta tndre canya
Com si fos tela d'aranya
En un bes dolç,intens, fi.
........................
S'allunya el niu, barcassa
La canya retorna i s'alça
Se'n va al cel blau feliç
Ha besat vida que és aigua
Ha complert son gran desig.
....................

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de anforsa

anforsa

18 Relats

42 Comentaris

17570 Lectures

Valoració de l'autor: 9.97

Biografia:
Nascut al febrer del 31, fa molt de temps, no me'n recordo. Va ser a Reus. Soc ganxet, diuen.
He vist el Prim i durant quaranta anys un franc ens aprimà tot el que va poder, quan li va semblar que ja en teníem prou d'inquisició se'n va anar en una assumpció a la vall de pedra, em sembla que com picapedrer.
Aquí, els que varem quedar plorant d'alegria no sabíem que fer i ens varen aconsellar els prohoms que provéssim de que manés el poble, però com que de pobles en eixes terres n'hi ha un fotimer, si han de manar, doncs, es reparteixen els càrrecs i ja està, treball segur per a molts. Ara estem bé. Podem escriure i parlar si no tens son.
Però, ara que teníem molt propet el Benestar, doncs ha passat que s'ha presentat la Crisis que diu que és la contrària del que tenien els que gaudien de diners, hisendes, joies i tot això que dona poder.
En particular, m'agrada escriure, fer trenets que els entesos en diuen versos, i llaurar parades que en diuen els que saben,prosa i així em diverteixo. M'han aconsellat que vingui aquí i que envií pàgines brutes de tinta com cagadetes de mosca .i que ho llegiran més persones. Diuen que si els sembla bé posen comentaris que poden servir per saber el criteri del que un ha enviat. Ja m'agrada. També diu que si hi deixo l'e-mail em poden escriure a mi. Aquí està.
anforsa, arroba, tinet.cat. o anforsa, arroba, gmail.com. ,,,,,
els meus blocs son http://rebaixes.blogspot.com/ -- http://elpolitiquet.blogspot.com/ --
http://retallsvells.blogspot.com/ -- http://escorrialles.blogspot.com/
Jo espero que vingueu, als meus setanta set anys no m'apeteix córrer.
Dic que de Humil, un de mil. No sé si a mi em toca. Gràcies, d'antuvi a tots.