ASSEGUDA A TOVA CADIRA

Un relat de: anforsa

57.- Asseguda a tova cadira,
arran de genoll, del vestit, la falda...
- sembla forcat que vol junyir-ne
al cavall de seva casa
i amb la fúria de la bèstia
en la terra clavar l'arada -.
Els colzes als genolls repenja,
les mans a galtes encara
i els ulls entre dits clenxa
amagant en ells mirada.
Estordida n'és la noia
ha parat ratera blana
per collir-ne el moixó,
un noiet dolç que li encanta.
- Les cuixes blanc acolorides
i allà al fons tela ben clara
tapa el niu de les formigues
on pot revolar l'alada -..
El noi camina vers ella
i quan s'apropa s'espanta.
L'escenari li presenta
el que somnia dins l'ànima.
Els ulls li creixen i creixen...
pell de gallina el cos és ara.
Tremola com flam que espera
la primera cullerada
S'haurà adormit la jove...?
Ha descuidat seva falda?
Això que veig, ai, Maria,
No pot ser, això és massa.
No em mereixo tanta joia
No em mereixo tanta gràcia.
Ella que mou sa picardia
fa com qui dorm cansada
i es desperta badallant-ne
i amb les mans arruga falda
i esclatint al intempèrie
el bé de Déu de cuixa i calça.
Ell encara se la mira
embadalit de cos i ànima.
.....................................
La ratera ha fet la feina.
Ja té segura l'alada.


Comentaris

  • Una mostra gentil i divertida[Ofensiu]
    Unaquimera | 04-03-2009 | Valoració: 10

    Ja que ho demanes ( "m'ha picat la curiositat de saber si us fa el pes... si em volem dir que us sembla, us estaré agraït ), et diré què em sembla:
    Aquest poema és una bona mostra, gentil i divertida, de com la picardia pot contribuir a la gràcia dels versos.
    Descriu una escena amb cura, ressalta els detalls que ens la fan més clara, juga amb els dobles sentits sense caure en reiteracions excessives, evoca sensacions d'edats passades que tothom pot reconèixer i conclou amb metafòrica ironia la història que relata.

    Com tu ben dius a la introducció d'aquest poema, la llibertat d'expressió ens permet parlar/escriure sobre les coses naturals, com les fantasies de joventut... com el beure i el menjar, ... Per tant, lliurement et convido a passar per CARNÍVORA, a veure què et sembla a tu.

    T'envio una abraçada alada, per a què t'arribi ràpida,
    Unaquimera

  • Subtil festeig.[Ofensiu]
    Núria Niubó | 27-12-2008 | Valoració: 10

    Aquest poema em recorda escenes de joventut , descrius de manera subtil el festeig amb el gest, amb la mirada, en uns temps en que, per estar tot prohibit era més desitjat encara.
    Llegir-lo ha estat com un joc, té ritme i musicalitat , fa imaginar l'escena i dibuixar un somriure de complicitat.
    Felicitats per estar entre nosaltres i gràcies pel teu comentari. Rep amb aquest els millors desigs per aquestes Festes i el proper any 2009.

  • Ens expliques[Ofensiu]
    brins | 27-12-2008 | Valoració: 10

    un moment de coqueteria, de picardia... amb paraules tan tendres, que aixequen l´ànima i els records.
    És un poema tan bonic, que crec que coqueteja amb nosaltres.Molt bé.

    Una abraçada cordial.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de anforsa

anforsa

18 Relats

42 Comentaris

17560 Lectures

Valoració de l'autor: 9.97

Biografia:
Nascut al febrer del 31, fa molt de temps, no me'n recordo. Va ser a Reus. Soc ganxet, diuen.
He vist el Prim i durant quaranta anys un franc ens aprimà tot el que va poder, quan li va semblar que ja en teníem prou d'inquisició se'n va anar en una assumpció a la vall de pedra, em sembla que com picapedrer.
Aquí, els que varem quedar plorant d'alegria no sabíem que fer i ens varen aconsellar els prohoms que provéssim de que manés el poble, però com que de pobles en eixes terres n'hi ha un fotimer, si han de manar, doncs, es reparteixen els càrrecs i ja està, treball segur per a molts. Ara estem bé. Podem escriure i parlar si no tens son.
Però, ara que teníem molt propet el Benestar, doncs ha passat que s'ha presentat la Crisis que diu que és la contrària del que tenien els que gaudien de diners, hisendes, joies i tot això que dona poder.
En particular, m'agrada escriure, fer trenets que els entesos en diuen versos, i llaurar parades que en diuen els que saben,prosa i així em diverteixo. M'han aconsellat que vingui aquí i que envií pàgines brutes de tinta com cagadetes de mosca .i que ho llegiran més persones. Diuen que si els sembla bé posen comentaris que poden servir per saber el criteri del que un ha enviat. Ja m'agrada. També diu que si hi deixo l'e-mail em poden escriure a mi. Aquí està.
anforsa, arroba, tinet.cat. o anforsa, arroba, gmail.com. ,,,,,
els meus blocs son http://rebaixes.blogspot.com/ -- http://elpolitiquet.blogspot.com/ --
http://retallsvells.blogspot.com/ -- http://escorrialles.blogspot.com/
Jo espero que vingueu, als meus setanta set anys no m'apeteix córrer.
Dic que de Humil, un de mil. No sé si a mi em toca. Gràcies, d'antuvi a tots.