Cercador
Judicius interruptus
Un relat de: Llibre- Compartir:
Dedicat a Leela, a qui, per un seguit de bajanades -meves, evidentment- que ara no vénen al cas, li ha tocat compartir un simulacre de judici amb mi.
Interior d'una sala judicial. En un extrem, a l'esquerra de l'escenari, bancs de fusta on pot seure el públic tafaner. En l'altre extrem, i separat d'aquest primer per una barana de fusta, l'espai on s'encabiran els personatges principals. A la zona de més a la dreta, una taula llarga damunt una tarima de fusta, amb tres persones assegudes: el JUTGE, l'AJUDANT 1 i l'AJUDANT 2 (aclariment: l'ajudant 1 i l'ajudant 2 vénen a ser una mena de segons àrbitres... queda clar, no?). Al costat d'aquesta taula, i també damunt una tarima un xic més baixa que l'anterior, una cadira on seurà l'acusada, CRISTINA RELATAIRE (àlies LEELA). Davant d'ella, una barana similar a la que s'ha esmentat abans.
A l'espai que separa aquesta zona descrita de la barana primera que marcava el territori del públic assistent, encara trobarem dues taules més. En una d'elles hi serà l'ADVOCAT. En l'altra, el FISCAL i la part acusadora: SÍLVIA GAVINA (àlies LLIBRE). Davant d'aquests nous personatges, i just sota la taula del JUTGE, una dona de cabells blanquinosos, amb ulleres passades de moda i posat cansat i fastiguejat perquè a totes les pel·lícules li toca sortir amb aquest careto, estarà asseguda en una cadireta incòmoda i indigna de rebre aquest nom, amb una maquineta al davant on enregistrarà, o farà veure que enregistra perquè la dona n'està tan farta, de fer sempre el mateix, que de tant en tant declara la vaga personal contra el sistema burocràtic... Com dèiem: una dona asseguda en una cadireta incòmoda, que enregistrarà en una estranya màquina d'on surt un paper llarg tipus compte del súper, tot el que s'esdevé a la sala. A aquesta dona, per buscar el puntet original de l'obra, l'anomenarem DONA.
Es puja el teló, i els personatges apareixen tal com els hem descrit.
FISCAL: (a LEELA) Se l'acusa d'haver provocat la pèrdua del regnat de maruixa a la meva clienta, la Llibre.
LEELA: Jo no la conec!
FISCAL: Li recordo que està sota jurament. Que ha jurat pel gran déu RC no mentir!
ADVOCAT: (cridant i aixecant-se) Protesto! Està provocant sospites sense base en el Jurat.
JUTGE: S'accepta la protesta (i pica amb un martellet damunt una fusta que té a la taula, i amb el cop el cap del martellet salta, vola pels aires, i pica en el cap de la DONA, que no fa ni cas del cop. Al moment, l'AJUDANT 1 s'aixeca, dóna la volta a la taula, i recull el cap del martellet -el de la DONA no, perquè ja hem dit que no li ha passat res... està molt acostumada, ja, a aquestes coses!).
ADVOCAT: (que encara no s'ha assegut) Senyoria?
FISCAL: (molest) Ja he dit que accepto la protesta.
ADVOCAT: No, senyoria. No volia insistir-li sobre aquest tema. Però...
FISCAL: (cridant) Protesto!
JUTGE: I ara per què protesta, vostè?
FISCAL: Perquè... perquè... (s'ajup cap a LLIBRE, que li està fent senyes, i torna a incorporar-se, satisfet) Perquè l'Advocat no té dret a fer cap altre comentari. Ara és el moment de l'acusació.
JUTGE: Doncs també té raó. S'accepta la protesta. (pica amb el martellet i aquest cop no passa res, però la DONA ajup el cap esperant un bon cop una altra vegada)
ADVOCAT: Però senyoria...
JUTGE: Encara insisteix?
ADVOCAT: És que en la meva protesta...
JUTGE: Quina? Perquè ja m'estic fent un embolic!
ADVOCAT: La primera.
JUTGE: D'acord. I què passa, amb la primera protesta? Ja li he dit que l'acceptava!
ADVOCAT: Sí... però jo he protestat perquè les paraules del Fiscal podien influir en l'opinió del Jurat.
FISCAL: (cridant) Protesto! Això ja ho ha dit abans!
ADVOCAT: (sense fer cas al FISCAL) I resulta que en aquesta sala no hi ha Jurat!
JUTGE: (després de fer un cop d'ull general a la sala i de parlar amb els seus ajudants) Té raó. Qui està escrivint aquest Acte?
DONA: (traient-se les puces del damunt -metàfora-) Jo no! Jo només transcric el que s'esdevé a la sala.
JUTGE: (abocant-se a la taula per contemplar la DONA) I tu què hi fas, aquí?
DONA: Hola, carinyu! No te'n recordes?
JUTGE: De què?
DONA: Fa molts anys... la dona que havia de fer la transcripció estava malalta, em vas demanar que deixés la feina de la cuina... recordo que t'estava preparant un estofat per quan tornessis de la feina... i ves per on! Aquí m'hi vaig quedar?
JUTGE: I quant fa, d'això?
DONA: Uns vint anys.
JUTGE: Ah! Bé... continua, si us plau, estimada. (seu de manera correcta i torna a preguntar) Qui està escrivint aquest Acte? (tothom mira cap amunt: uns per dissimular, d'altres cercant un déu o similar)
LEELA: (assenyalant LLIBRE) És ella!
JUTGE: Ella?
LEELA: Sí. És ella, qui l'està escrivint!
FISCAL: Protesto! Fa un moment, l'acusada responia que no coneixia de res la meva clienta. I ara l'acusa d'un fet que no pot demostrar.
JUTGE: (abocant-se de nou cap a la DONA) Estimada! Què faig? Ara m'he perdut!
DONA: (amb veu suau i confidencial) Jo no acceptaria la protesta.
JUTGE: Gràcies. (recuperant de nou la postura correcta) Denegada la protesta.
LLIBRE: (aixecant-se i posant-se les mans al cap, i dirigint-se a LEELA) Però tia! Quins nassos que tens! Com t'atreveixes a passar-me la pilota?
LEELA: Ni pilotes ni hòsties! (l'autora demana disculpes per aquest exabrupte en boca de LEELA, de qui no li coneix, ara per ara i encara, les seves paraulotes preferides) Ets tu, qui estàs escrivint aquest Acte, sí o no?
LLIBRE: (sentint-se enxampada) Sí.
LEELA: I no ets tu, doncs, qui s'ha oblidat de col·locar en algun raconet de l'escenari al Jurat?
LLIBRE: Sí, tens raó... Però col·lega!, que no hi tinc pràctica, en això d'escriure teatre!
LEELA: No... això ja ho sé. Ja m'ho vas dir. Però no només no tens pràctica, sinó que al damunt t'aprofites de qualsevol comentari meu per posar-lo en boca dels teus personatges! O pitjor encara! Per crear una pantomima com aquesta!
LLIBRE: Sí, tens raó... Però no és que m'aprofiti. Jo cerco la inspiració en qualsevol fet de la vida real i...
LEELA: (tallant-la) Prou! Reclamo drets d'autoria! (dirigint-se al seu ADVOCAT) Vull presentar una querella contra Llibre!
JUTGE: A veure, a veure... ¿Volen fer el favor de callar? Recollons!
DONA: (aixecant el cap i dirigint la mirada cap a la taula que té darrere, tot i que no veu la gent que hi seu) Carinyu!
JUTGE: (abocant-se de nou per respondre-li) Digues, estimada meva.
DONA: (somrient per l'amoreta) Això també ho escric?
JUTGE: El què?
DONA: (fluixet) Recollons!
JUTGE: (avergonyit) No, millor no. (torna a la postura correcta) Silenci, si us plau.
NEN: Iaia, iaia!
DONA: (parant de teclejar) Què hi fas, aquí?
JUTGE: (abocant-se de nou per contemplar el que passa als peus de la taula) Si us plau: acabo de demanar silenci!
NEN: (sorprès) Iaio! Què fas, aquí dalt?
JUTGE: Estic treballant. (posant-se un dit als llavis) Sssshhhttt!
NEN: És que la Romina s'ha caigut! I està plorant!
DONA: (dirigint-se al JUTGE) Puc marxar un moment?
JUTGE: No. No pots abandonar el lloc!
DONA: Doncs fes alguna cosa!
JUTGE: (agafant de nou la postura correcta, pica amb el martellet i el cap d'aquest salta pels aires, vola, i va a parar al cap del NEN, que cau estabornit al terra mentre el JUTGE continua amb el seu parlament i la DONA continua teclejant) Se suspèn la vista fins demà al matí, a les nou en punt.
(Un murmuri general de veus omplen la sala. El JUTGE i la DONA marxen a corre-cuita tot deixant el NEN estabornit al terra. LEELA i LLIBRE abandonen els llocs que ocupaven, se saluden amb un petó, i marxen juntes. L'ADVOCAT i el FISCAL, en veure-ho, s'encongeixen d'espatlles, i picant-se amistosament al braç, també marxen junts, xerrant. El públic assistent es queda contemplant el NEN estabornit al terra. Cau el TELÓ -però fluixet... no cal que ningú més prengui mal-)
Comentaris
-
Divertida[Ofensiu]Alícia Gataxica | 04-01-2007
extrapolació... ostres ja no recordava aquesta història
-
per cert;[Ofensiu]kispar fidu | 23-12-2006
és que no me n'he pogut estar de fer un cop d'ull pels comentaris de més avall... jejeje; i potser una mica "dur"; tot i que gens ofensiu, però trobo genial el comentari de l'EmmaTM! també m'ha deixat una mica aquest "no saber ben bé què passa"... Aquestes "ànsies" (ja et vaig explicar un dia el significat de les meves " ", oi?) d'esperar un final...
Trobo que el seu comentari és d'aquells que se'n poden dir ben bé de crítica constructiva i gens destructiva! estic segura que et va agradar rebre'l!
i llegint el de la Leela... per veure si descobria la resposta al vostre judici fictici, no l'he acabat de trobar... jejeje!
apalins, no em distreguis més! jeje,
ens veiem!
cuida't!
Gemm@ -
" murmuri personal " ;)[Ofensiu]kispar fidu | 23-12-2006
què estrany en tu! una bromaaa! jejejeje, saltant d'autor en autor, he aparegut aquí des de l'espai de l'EmmaThessaM; i la intro d'aquest judici m'ha recordat molt a tu i m'ha fet llegir-te ;)
A aquesta dona, per buscar el puntet original de l'obra, l'anomenarem DONA. (jajajaja, això és brometa Sílvia! sí, sí; no va en broma, llegint això em ve la teva imatge somrient maliciosa preparant el pròxim atac!) ;)
i recull el cap del martellet -el de la DONA no, perquè ja hem dit que no li ha passat res... està molt acostumada, jajaja, veus? típic en tu! boníssim!! ((per no dir sublim...! jaja))
El paper de la Dona i el jutge (parella de matrimoni), juga un paper divertit també, a conjunt amb tot el text de fet, jejeje, li dóna una gràcia original el fet que ell li demani consells a mig judici i es basi en les seves salvacions.
jajaja, ostres tu! i el final? pobre nen!!! allà solet, abandonat dels pares! els contraris inicials marxen de parelles, conversant junts, com si haguéssin oblidat els minuts abans... i els pares del pobre nen que resta al terra immovilitzat, marxen corrents sense ni adonar-se tan sols de l'estat del seu fill! Un d'aquells finals que et deixa amb el gust a la boca... et deixa inquiet mentre busques una resposta al motiu dels fets. Un bon i trencador final.
[ T'he anat comentant mentre escrivia, perquè quan llegeixo relats que superen la llargada de "curts", oblido tot el que volia dir-hi! jejeje ]
que tampoc t'he dit gaire? ja ho sé... de fet, diria que no sóc massa bona "comentant" (i és un comentant de NOM, no un gerundi del VERB). Veus, m'encomanes la teva ironia satírica! jejeje
Sobre la redacció del text (amb això sí que sóc dolenta comentant... (ara sí que és Gerundi...); ja que tampoc domini pas el tema...). Però l'inici situa molt bé l'escenari i fa una introducció ja humorosa (és correcta aquesta paraula?) dels personatges i el seu estil de personalitat.
La trama molt ben trobada, hi destacaria el paper, molt important trobo, del martell i sobretot del seu cap; que donen el toc de gràcia a tot el conjunt humorístic!
No acabo d'entendre perquè tots marxen tan ràpidament, com si hagués entrat en escenari algun personatge alarmant... aps! potser serà per la notícia del nen que "no sé qui" s'ha fet mal...?
uops! ara nu sé...
Bé Llibret, per avui (o per ara almenys), ho deixo aquí; tampoc ha quedat tan malament, no?
aps! sips, per cert, una curiositat: el motiu d'aquest judici fictici (o basat en un fet real) entre la Leela i tu? uooo, pot ser interessant! el mot maruixa es deu referir a "maruja", no?
apalins, ara sí, vaig a posar una mica d'ordre per la meva habitació i a acostar-me, a cop de pedal, amb un plis a la biblioteca per a tornar un llibre!
cuida't, relaxa't i descansa dins els límits que t'ho permetin, és clar...
que vagi mult rebé guapa!
nus vemus;
Gemm@ -
... I com et deia,[Ofensiu]brideshead | 02-11-2006
m'agrada sobretot, repassar el segon i el penúltim relat o poema d'un autor o autora (perquè l'últim no és mai l'últim, sempre és l'anterior al proper escrit d'una obra subjugada per la ploma d'un, en el teu cas, talent que té molt a dir en pràcticament tots els gèneres: poesia, relat curt, relat llarg, teatre digne de ser posat dalt d'un escenari (aquí només caldria trobar un director disposat a fer-ho), i teatre d'entreteniment, de l'absurd, com aquest "Judicius interruptus" al qual no li cal cap altre director que els qui et llegim i opinem sobre la teva petjada literària, que ja comença a ser forta i ferma.
I jo celebro aquests 1.000 comentaris amb un llarg i amplíssim 'braaaaaaaaavo', a més de donar-te les gràcies per haver tingut la sort de sentir-me tocada per la vareta màgica de la teva amistat.
!òtep nu........ (sí, sí, amb l'accent obert!) -
(continuació)[Ofensiu]Unaquimera | 29-10-2006
... com una lluna plena sobre el cel fosc,
Unaquimera
(ha fallat algun comanament, perquè tot ha sortit en vermell i ha tallat un tros... buah! encara no he aprés del tot! però ho faré...! ) -
Ei![Ofensiu]Unaquimera | 29-10-2006
Teatre de l'absurd, surrealisme, ironia, cops d'efecte, personatges ben dibuixats ( quina DONA, pobre nen, ...), bona ambientació, referències que fan somriure a la lectora, ... una obra diferent que diverteix.
La valoro especialment perquè em consta que fer humor per escrit resulta francament difícil i en aquest cas, tu ho aconsegueixes com qui no res...
Enhorabona!
Com em vas dir tu mateixa, "xaxi"!
Aprofito el comentari per enviar-te una abraçada rodona, ben rodona, com una [Ofensiu]
Silvia!
Ja he acabat el llibre, aquest matí.
Ahir per la nit era molt tard i em quedava molt poc per llegir, i vaig vèncer la temptació, i aquest matí m'hi he posat, i ja l'he acabat!
M'ha agradat molt.
Et felicito.
A més, al final, estava molt enganxada!
Al final...tot sempre acaba al seu lloc...
I mira que jo no solc llegir teatre...
però l'he començat i m'has ben enxampat.
És un text molt alegre, dinàmic. Constantment passa alguna cosa. Potser és cosa meva, però et fa llegir més i més pensant aviam què passarà després...
Ja saps! A escriure més teatre, que això també et surt bé ;)
Siau!
el llibre...
m'han regalat el teu llibre. me l'has signat... m'ha fet tanta il·lusió tot...
encara m'ha d'explicar moltes coses, l'adrià...no entenc gaire res.
Me l'he començat, el llibre, al tren, mentre tornava. Vaig per la pàgina 30.
Ja t'aniré dient...
de moment m'està agradant molt.
Un petó, silvia!
ben tramat, sembla una petita obra teatral, no falten detalls. He rigut una estona, entre l'absurd i la ironia. El retrat de la DONA és fantàstic. Hi ha detalls molt originals, el martell que s'escapa i va aparar al cap de la dona, i el nen estès a terra que ningú li fa cas.
Bé m'ha agradat molt passar a llegir un dels teus relats.
Aniré llegint els teus poemes, que en tens molts.
Fins aviat. Que acabis de passar un bon estiu!
Petons.
mjesus
el capicua et sembla prou atractiu, igual d'atractiu que a mi em sembla aquest text teu, però........ tu ja saps que jo sóc de números rodons, que m'agraden, que els persegueixo constantment.... així doncs, només dir-te que demà tornaré amb una CRÒNICA ben detallada d'aquest Judicius. Avançar-te, només, que és un joc perfecte de diàlegs de l'absurd, del qual en surts més que ben parada. Genial, com totes les composicions lletrades que solen sortir dels teus dits.
Besets, escrip..... no, no, no,... perdó, encara no, en falta UNA, només UNA!!!
Si vols que et digui la veritat, m'he sentit una mica... Com dir-ho? D'això... És una paraula una mica forta, però... "Estafada", potser?
M'explico. És una acte de teatre surrealista, un reguitzell d'extravagàncies sense aturador, una mofa a l'intel·lecte de la lectora i una via d'escapament a la vida massa seriosa que tots carretegem vint-i-quatre hores al dia, però... M'hi falta alguna cosa. M'hi falta una mica de "carn" per poder mossegar. M'hi falta un rerafons, una raó, un motiu de tanta lletra. M'hi falta alguna cosa que doti el text d'alguna cosa més que una simple anècdota. M'hi falta la "gràcia" de tot plegat ;-)
La descripció inicial és infinitament detallada. La lectora ha de fer un esforç per no perdre's entre tanta lletra "avorrida", entre tantes paraules descriptives de les quals no veu el sentit. Els personatges comencen a parlar. La lectora intenta mantenir les seves paraules dins del context que li han descrit. Somriu quan s'adona que ella tampoc s'havia adonat del detallet del jurat (massa paraules ornamentals que distreuen l'atenció). Torna a somriure amb l'aparició del "matrimoni" (tot i que troba a faltar una explicació que li digui què se'n va fer de l'estofat). Arrufa al nas amb el descobriment de l'autoria (massa evident, no?). Alça una cella amb l'arribada del nen (forçat, potser?). Alça l'altra cella amb l'aplaçament de l'acte (què?!). Es queda amb un pam de nas quan tothom se'n va (però què hi pinta el nen estabornit?!!)
I se sent, una mica, només una mica (però una mica) "estafada".
S'adona de sobte que aquell text no és per ella. Que és una broma, però una broma de la qual ella és la víctima. Inexplicablement, té la sensació subjectiva (discutible i oblidable) que s'han rigut d'ella, no amb ella. Se sent desplaçada, sola, sense ni una sola frase de complicitat per part de l'autora, sense ni una picada d'ullet.
El relat està ben estructurat. La descripció és potser un pèl massa llarga però no es fa excessiva. Els personatges es mouen amb gràcia malgrat la seva caracterització extravagant. La puntuació sembla adequada. No es detecten errors gramaticals, lèxics o ortogràfics. Tot sembla correcte però...
Però la lectora té la sensació, inexplicable, que l'autora no ha pensat ni un moment en ella mentre escrivia aquest text i... No sap explicar-ne el perquè.
EmmaThessaM
ENHORABONA!!! ACABES DE REBRE UN COMENTARI ENCADENAT!
Fes clic a la imatge i descobreix de què es tracta
a aquesta fidel i detallada exposició dels actes esdevinguts he pogut salvar la meva pell de la garxola.
Sort! perquè diuen que les ratlles horitzontals engreixen... mmmm... es refereixen a les escrites sobre el paper o la pantalla?
Volia dir-te també que, després d'una xerrada amb la DONA, mentre esperàvem que el NEN sortís del seu estaborniment degut al cop de cap amb el martellet, hem pensat que hauries d'escriure una segona part.
Tu i jo tenim negocis pendents.. espero que no em denunciis per no complir els terminis establerts :-)).. de totes maneres si ho fessis seria un plaer per tots perquè així podríem gaudir del teu humor (inefable) que sembla que vol amagar-se però, noia, no pots evitar-ho: et surt per tots els porus!!!
Un petóoooo
Leela
visito gaire els teus dominis, perquè el teu fort em sembla que és la poesia i jo la poesia... però aquest relat teu marxià (has llegit "Grouxo i Chico, advocats"?, val la pena, sobretot la traducció d'en Màrius Serra que va sortir fa dos o tres anys, potser una mica més) me l'han recomanat i ara penso, sort que me l'han recomanat, perquè és molt bo, jo l'he trobat molt bo. Només em sap greu que el nen quedi estabornit, que no es recuperi i no digui alguna bestiesa, ell mateix o els seus avis.
El millor del relat: el "descobriment" de la dona del jutge per part del seu marit, i el diàleg explicatiu. Absolutament sensacional.
És una llàstima que els judicis només siguin així en la ficció i en algunes pel·lícules de Hollywood. Si no, la gent pagaria per anar als jutjats.
Apa, a reveure... en un pròxim relat en prosa que escriguis, si és d'humor encara millor.
des d'ara al teatre de l'absurd ple d'enginy?
Petons.
Lavínia
No conec els antecedents, però el teu guió m'ha semblat enginyós i divertit.
Un registre més del teu ampli espectre literari.
Petons
BÉ... T'estàs entrenant com a dramaturga... jejejej a veure, a nivell còmic i de teatre de l'absurd trobo molt encertat aquest entreteniment que ha provocat la Leela, ara bé, crec que algun moment les estravagancies fan perdre el fil conductor, tanmateix aixcò li dona un caliu especial amb intervencions extranbòtiques com la de la dona del jutge. Ara bé, ens segueix quedan el dubte de si hi ha culpable... hi haurà segona part?????
de lectura embadalida i prodigiosa, que em demanen un comentari ampli i rigorós, que estigui a l'alçada de la creació. Però ja saps quin és el meu problema... temps, temps, temps...
Aviat tornaré per aquí... de moment, et faig arribar 949 petonets!
*
Una lectura ideal per un dissabte amb feina... Aquest relat en forma de llibret d'obra de teatre m'ha causat un efecte analgèsic brutal.
L'ambientació bona i la història és d'aquelles que, encara que segur és consequència d'alguna conversa que coneixem, dóna per molt...
Un plaer de lectura, n'he gaudit i el que és millor, m'ho he imaginat, hahaha
Una abraçada, Llibre
angie
Així que ara ens atrevim amb els entremessos
doncs, te'n surts força bé.
I la Leela, que en diu de tot aixó, ja l'han acavat de jutjar?
Valoració mitja: 9.75