Jove gran

Un relat de: magalo

Jove gran, sempre el meu nen,
¿què pot fer una simple mare
si et dañen els sentiments?
Els has “penjat” a una plana
que potser veu massa gent;
no em privis si vull donarte
alivi amb el que tu sents.

Quan rebs moltes petacades
o com ñap s’et queda el cor,
tu diràs que es cosa teva
però no et penso deixar sol.
I si el teu camí es un altre
diferent al que faig jo,
aviat canviaré de ruta
si a qui mes t’estima ,vols.

Comentaris

  • molt bonic i tendre...[Ofensiu]
    joandemataro | 12-06-2011 | Valoració: 10

    tens raó l'entrega a un fill és total des que neix fins que el cor ens aguanta...
    me n'alegro moltíssim que estiguis a gust a RC, ens seguim llegint i compartint
    una abraçada marta
    fins aviat
    joan

  • Molt dolç[Ofensiu]
    Laia | 10-06-2011 | Valoració: 9

    Quin poema més bell cap als fills. És preciós que una mare par-li així. Saber que els teus pares t'estimen és un dels millors sentiments que et dona la vida i és el que ajuda a ser la persona que un és.
    Espero que els teus fills ho sentin així.

    Segueix escriguent que et seguiré. Salut!

l´Autor

magalo

163 Relats

484 Comentaris

116794 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
Terrassa,
En el mar de les paraules, jo vull aprendre a pescar
Agraeixo molt els vostres comentaris i rectificacions.
Soc feliç si ho és la meva gent. Vosaltres ja en formeu part.

Marta
mgalobardes2@gmail.com