JOVE A LA FUGA: PART I COMENÇA EL VIATGE (2)

Un relat de: Raül Gay Pau
Després de reflexionar una mica finalment albire el poble que buscava, en arribar m'acoste a l'ajuntament per a demanar feina, amb cap resultat positiu. El mateix faig amb l'única taverna del bar i diverses tendes amb similar resultat. Però jo em mantinc optimista, o defalliré tan prompte i encara em queda bastant dia al davant així que decidisc prosseguir amb la meua aventura.
Eixa nit dorc al càmping lliure d’allí i aquesta vegada si que em cuine, no em queda molt de menjar, al següent poble haure de comprar provisions. A l’endemà, després de descansar continue amb el meu viatge, seguint una carreter comarcal.
Vaja... m'he perdut al bosc. Sí sols m'havia desviat del camí per a perseguir un esquirol, és que m'abellia acaronar-lo, però resulta que al cap d'una estona perseguint-lo doncs... ja no sabia com tornar. S'està fent de nit així que hauria de trobar algun refugi prompte, així que comence a deambular per la zona. És tard i ja necessite utilitzar la meua llanterna per a veure per on xafe, de totes maneres una branca quasi m'arranca l'ull. Tinc una ferida, de la qual brolla sang, davall de l'ull, però estic content acabe de trobar una cova. Sense pensar molt m'endinse allí dins, em sent com un explorador apunt de fer un important descobriment; i sí; sí que vaig fer un descobriment, però no era el que esperava.
Surt de la cova a la carrera perseguit per un gegantí os, o potser és una cria igual de gran que un gos? És igual, la qüestió és que còrrec i em dirigisca un arbre proper, llence la meua motxilla a terra i trepe cap amunt.
La cria d’os olora la motxilla i li dona uns quants cops amb l’urpa, en veure que no es movia deixa de fer-li cas i em mira. S’acosta a l’arbre i l’espenta posant-se a dues potes, cosa que fa que el vegetal es moga i faça que casi perda l’equilibri. Al final com veu que jo no caic i al parèixer no li agrada el meu olor, o per qualsevol altra raó, l’os torna a endinsar-se a la cova. Així em trobe a dalt d’un arbre i de nit esperant que isca el Sol per a baixar i fugir d’allí abans de que apareguen més ossos. M’acomode entre dues branques i em dispose a dormir.
Està eixint el Sol, el cant dels ocells em desperten i la brisa freda colpeja la meua cara. De cop i volta la gravetat m’atrau al terra en quebrar-se una de les branques en els quals havia dormit. Almenys la caiguda no ha sigut des de una gran alçada i pareix que l’os no ha eixit en sentir-me caure, així que aprofite i arreplegue la meua motxilla i fuig d’allí a tota velocitat. Bé de moment m’he salvat de l’os, però continue perdut al bosc. En eixe moment escolte el discórrer d’un riu, això em podria ser útil, ja que moltes poblacions han crescut al voltant d’un riu, així que, seguint el soroll de l’aigua corrent, finalment arribe a un riu d’aigües transparents. Allí albire a un grup de piragüistes que estan preparant-se per a baixar el riu. Decidisc anar al seu encontre per a esbrinar si hi ha algun poble a prop, o almenys com eixir del bosc.
Pel que he pogut esbrinar si seguisc el riu, en direcció al seu naixement hi trobaré un poble d’uns 1000 habitants. Els he donat les gracies i m’he encaminant en aquella direcció, abans de marxar m’han advertit que estiga atent per que a vegades els ossos venen a beure i a caçar al riu. Em ric per a mi mateix recordant el episodi viscut feia poc i els conteste que aniré amb els dos ulls oberts. Bé almenys ja tinc un rumb que seguir.
Duc un parell d’hores caminant sense parar, els piragüistes no m’havien dit que estava tan lluny. M’assec al marge del riu, bec aigua i em dedique a llençar pedres al riu. Resulta que no em queda menjar, pensava que duia suficient o que almenys estaria en un poble on abastir-me, també és possible que mentre dormia algun animaló m’haja buidat el menjar de la motxilla, suposició fundada amb unes rascades que tenia la motxilla. De totes maneres em prepare un café calentet. Algun que altre peix salta, i em quede mirant les ones que ha provocat en tornar a caure a l’aigua. Després de descansar una estona m’he tornat a posar en marxa.
Finalment he arribat al poble que m’havien dit, la veritat és que m’ha costat arribar-hi, el poble està situat a vora riu. Tota la zona es molt verda, veig ramat de tot tipus camps de fruites, conills... Decidisc anar a buscar feina a l’ajuntament per començar per algun lloc, sé que en aquests temps trobar feina és molt difícil, però si no h o intente... En entra a l’ajuntament veig un ancià discutint amb un funcionar, no sé de que discuteixen ni m’importa. Espere que acabe la discussió i quan l’ancià s’aparta del taulell renegant m’acoste a preguntar per feina.
Resulta que no em poden ajudar que entregue el currículum i ja em cridaran. Fotre se m’havia oblidat agafar currículums, de totes maneres tampoc sé segur que si em contractaren, i necessite la feina ja. Ara em trobe assegut davant d’una font a prop de l’ajuntament. Veig que l’ancià que discutia amb el funcionari, acaba d’eixir del l’alcaldia i s’acosta cap a mi i em diu.
- Xicot tinc feina per a tu, si la vols.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer