Jo tampoc no ho entenc

Li va preguntar el lector a l'escriptor "per què m'has remogut d'aquesta manera?", per que sentissis el mateix que jo, li va respondre l'escriptor mentre preguntava a l'editor quants llibres havia venut a l'hora que, mentalment, multiplicava pel deu per cent de rigor i, l'editor, telefonava al departament de màrqueting per saber el preu exacte a què havien posat el llibre (ell tambè en feia, de càlculs, tot extrapolant els drets editorials i restant-ne els d'autor) i màrqueting parlava amb premsa per conèixer, al marge de la seva campanya de promoció, com autor i llibre havien circulat pels diferents mitjans mentre el cap del departament es preguntava, ara en veu alta, com primer els lectors professionals i després el corrector havien pogut recomanar (els uns) i millorar (l'altre) aquella.. aquella obra.
Després de penjar el mòbil, el lector li va demanar al llibreter deu exemplars amb la sana intenció de regalar-los als amics i parents. Darrea els ulls de guineu, la cara arrugada, la mirada de gairell i la barba esgrogueïda, el llibreter es va demanar com coi un llibre de l'Espada havia pogut arrivar no a vendre un sol llibre, no. A vendre'n deu. Mai no ho entenderia.… El lector va pagar amb tarja.