Ho arreclarem, això?

Un relat de: Rabriel

-A què tens por?
Ja no recordo si m'ho va preguntar algú o si me la vaig fer jo mateix, la pregunta. Sí recordo haver arrufat el nas. "Cara de cafè", que m'hauria dit algú altre.
- Por... Doncs a l'engany emocional, a la desfeta física, al menyspreu social, a la intransigència interior, a la intolerància exterior, als equilibris familiars, a la derrota laboral, a la trabeta despietada, a la inseguretat en un mateix, a beure si he de conduir, a escoltar ni que sigui de fons la música que no m'agrada, a haver-me d'aixecar del cinema abans no acabi la peli, a tencar un llibre a mitjes, a dormir malament, a que calguin voluntaris per a ajudar els demés, a no tenir prou ànim per a fer-me'n, de voluntari, a la invasió de l'Irak, als cenetenars de morts que dia a dia encara permet l'"ajut" del maleitmóncivilitzat, a la fam mundial, a les guerres genocides, a les pandèmies que maten els més desvalguts, els més pobres, a les indústries farmacèutiques, als exterminis i a les netejes ètniques, als Estats Units, a Israel, al nazisme, al feixisme, al PP, als conflictes arreu producte de la vergonyosa descolonització, a la meyspreable globalització, als tan foscos com alhora clars ineteressos multinacionals, a la mentida religiosa, als diners de la parafernàlia católica, al sectarisme, a l'extremisme islamista, a l'espanyol, a Ciutadans de Catalunya (o era amb ñ...?), a la sodomia, al dolor, de vegades al plaer, a trobar-me amb segons qui, a saber de segons quin altre/a, a que no plogui, a que prevalgui que uns pocs en guanyin molts, de diners, mentre el planeta se'n va a norris, a que els governants no facin absolutament res, als mitjans de comunicació i els seus lligams polítics i econòmics, a la COPE, a la SER, al futur, al passat, a saber que tots dos són mentida, a tenir consciència, a no saber destriar (de moment) entre el pensament i la intuició, entre el principi i la fi, el canvi o no, l'egoïsme i la solidaritat, la pressió i la llibertat, l'endins i el defora, l'angoixa i l'engany, l'amor i la necessitat, renunciar al plaer o gaudir-ne, l'alliberament i la comoditat de la rutina, el desinterés i la rencúnia, sense condicions o amb subtileses callades, tot o res, o tot i res...
- Por, en definitiva...
- ... al fracàs.

Comentaris

  • Uffff!! quina por!![Ofensiu]
    Climenode | 17-08-2006 | Valoració: 8

    Ufff!! tanta por espanta de debó!!! Bona la teva reflexió.... però si de debó tinguessim por a totes aquestes coses i a la vegada... no viuriem per apreciar les coses bones que ens envolten per poques que siguin....
    Ara bé coincideixo amb tu en el fet que la por al fracàs ens paralitza i fracasar és un dels pitjors mals del home.... El temor que més malament sabem portar i que defineix moltes de les nostres accions o inmovilitats.....
    M'has fet pensar i això sempre m'agrada!!!! Gràcies!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Rabriel

Rabriel

13 Relats

11 Comentaris

13868 Lectures

Valoració de l'autor: 8.40

Biografia:
"Vull tenir la serenor per acceptar el que no puc canviar, la valentia per a canviar el que puc canviar, i la saviesa per a destriar la diferència".